Roda el món i torna al born. Aquesta frase bé serveix per definir la vida de la Montserrat Solà, de 84 anys. Aquesta veterana i amable dona diu que de petita s’ajuntava amb una colla de nens i nenes que, igual que ella, vivien a la masia de Can Carbonell.
“Llavors no hi havia televisors. Per entretenir-nos, nosaltres corríem pel camp o agafàvem un aixadó i ens posàvem a fer herba per als conills”, rememora.
La Montserrat és el record viu del passat de Can Carbonell. “Hi vaig venir amb els pares l’any 39 i encara hi sóc”, assenyala. De fet, la seva família ja era de Terrassa, on van tornar després de residir una bona temporada a Sant Salvador de Guardiola, al Bages. “Acabada la guerra hi havia molta fam i poc menjar. Vull dir que, encara que tinguessis diners, no sabies què comprar d’aliments, perquè en faltaven”, comenta. “Així que, quan els meus pares van tenir l’oportunitat de ser masovers de Can Carbonell, van pensar que, en treballar la terra, almenys no els faltaria una patata”.
L’any 1962, la Montserrat es va casar i va passar-se dues dècades vivint a Ca n’Anglada. A inicis dels 80, amb els seu marit, els van dir de tornar a Can Carbonell, no per fer-hi de masovers, sinó perquè la masia no estigués tan sola. Ja vídua, la Montserrat afirma que enlloc està tan bé: “La vida a pagès és una mica pesada, d’acord, però és que jo quan entro a un pis de Terrassa tinc la sensació d’estar en una presó”.
Aquesta dona crescuda al camp diu que quan va posar el peu per primera vegada a Can Carbonell eren molta colla, sis de família. “Ara visc sola –fa–, però jo sóc feliç aquí.”
