Són a ben pocs quilòmetres del tràfec que fa bategar a diari el cor de Terrassa. D´aquell conductor que, carregat de paciència, espera que s´esvaeixi el trànsit del matí. O de la dona que, mig endormiscada, arrenca a córrer sense ganes perquè veu que se li escapa l´autobús. Estan allunyades del nucli urbà, del pur nervi de la vida quotidiana, de la “civilització”, si volem dir-ho així. Però encara existeixen i la seva realitat resta molt més a prop del que pensem. Són les masies que envolten Terrassa. Un llegat de la història que ens mostra com una altra vida, tranquil·la, lliure i en ple contacte amb la natura, és possible.
Mig amagades a la nostra vista per la frondositat dels boscos vallesans, a moltes de les 27 antigues cases de pagès que, segons el Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat de l´Ajuntament, rodegen Terrassa, s´hi barregen avui el passat i el present. Els records de qui dècades enrere van establir-s´hi amb la família per fer-hi de masovers i que encara avui segueixen vinculats, d´una forma o altra, a la masia de la seva vida. I el present d´aquells que, farts de les corredisses urbanes, han escrit un punt i apart per començar de nou allà on no se senten clàxons ni sirenes.
Ser lliures
“Estic feliç de viure aquí dalt. Ets molt a prop de Terrassa, però sembla que estiguis a Berga. Els meus fills també s´hi troben molt contents. Munten a cavall, i fins i tot han après a fer de pagesos”, explica en Joan Recasens, que ja ha complert els 46. Fa uns anys, en Joan va traslladar-se a Can Carbonell, una masia ja documentada al segle XV situada a prop de la carretera de Terrassa a Matadepera.
En Joan comenta que abans residia al bell mig del nucli urbà egarenc, però que per circumstàncies va trencar amb tot i va buscar aires més sans. A més de viure a un dels apartaments de la masia, ara s´encarrega de la Granja Escola l´Alzina de Can Carbonell, una iniciativa que rep la visita de col·legis i famílies. “Els mostrem els animals típics de les granges catalanes. Hi tenim cabres, cavalls, un ase, una vaca, gallines, conills i porcs”, diu. Aquesta feina li ocupa tots els dies de la setmana, ja que neteja els estables, dóna menjar als animals tres cops al dia, en té cura si es fan mal i a més intenta domesticar uns esquerps senglars.
Reconversió
La Granja Escola l´Alzina és una mostra de com ha canviat la situació a les cases de pagès de l´entorn rural terrassenc en les últimes dècades. En especial, des dels anys 60, quan a les masies, que havien estat el nucli de l´explotació agrícola, ramadera i silvícola tradicional de Catalunya, van anar-se imposant noves maquinàries i tècniques d´explotació de la terra.
Fruit d´aquests avenços tècnics, al camp es necessitaven ja menys treballadors i moltes famílies van haver de buscar altres feines a les ciutats. Així van començar a desaparèixer alguns oficis que fins llavors havien format part de l´imaginari rural. Un dels més tradicionals a Catalunya era el de masover, és a dir, l´empleat del mas que treballava les terres i cuidava els animals a canvi de tenir accés a un habitatge a la parcel·la i de donar una part de la collita a l´amo.
D´aquella antiga forma de masoveria, a Can Carbonell en queda avui el record de la Montserrat Solà. Als seus 84 anys, encara viu a la finca. Hi va arribar per primer cop a la dècada dels 40, quan era una nena. Els seus pares s´hi van establir com a masovers.
Ara bé, a la present Terrassa rural (que, tot i que minvada respecte al passat, segueix existint), les funcions de l´antic masover s´han transformat. “Actualment es deixa a l´empleat un habitatge a la finca a canvi que la persona faci la funció de vigilant, ja que si les masies es queden buides, a l´estar aïllades, en poc temps són ocupades de forma il·legal o destrossades pels robatoris”, afirmen des de l´Associació de Propietaris per a la Sostenibilitat de les Finques Agroforestals de Terrassa i Matadepera. Un exemple d´aquesta nova masoveria, més avesada al manteniment, la vigilància i la neteja, és en José García, nascut a Cadis, que fa 7 anys va marxar de la ciutat per cuidar de Can Font de Gaià, una casa de pagès del segle XIV i reformada al XIX, que és a prop de la carretera de Terrassa a Rellinars.
Arrels personals
Com a Can Carbonell, a Can Font de Gaià, també s´hi barreja l´ahir i l´avui. El nou perfil de masover que encarna en Paco conviu amb el d´en Jaime que, ja gran, té el record d´haver nascut a la masia i encara ara hi conrea un hort. Allà també hi ha una empresa dedicada als serveis forestals i una granja de porcs explotada per una firma osonenca. És una mostra de la variada realitat dels masos locals.
Mentrestant, a l´extrem oest de Terrassa, a 4,5 quilòmetres del nucli urbà, la memòria de tres generacions diferents resideix a la Caseta de la Pineda. En Josep, besavi de la família, va adquirir la propietat on ara viuen l´àvia Maria Rosa, la María José (la mare) i en Xavier Alseda, el nét.
“Quan era petit, m´entretenia segant l´herba o jugant a l´era”, diu en Xavier, que ara treballa de comercial i no es planteja residir fora de la casa pairal. “Estic a només 15 minuts de Terrassa. De fet, no hi ha tanta diferència entre habitar la Caseta de la Pineda o una torre d´una urbanització de la ciutat. Sempre que explico on visc, primer s´estranyen, i tot seguit em diuen: quina sort que tens!”
