A principis de segle XVIII, l’òrgan de govern municipal a Terrassa és el Consell de la Vila format per tres consellers, dels quals el primer era conseller en cap, i un total de dotze persones que formaven el Consell Ordinari. El sistema d’elecció es feia mitjançant la insaculació, un procediment que van adoptar els municipis catalans a finals de l’edat mitjana, i a Terrassa aquest mètode data del 1560.
Anualment cada diada de Sant Andreu, 30 de novembre, un infant treia d’un sac (d’aquí el nom “insacular”) els noms de les persones que ocuparien els càrrecs municipals, és a dir, mitjançant un sorteig s’escollia el poder municipal. Els noms del càrrecs anaven dins dels anomenats rodolins, unes boletes de cera amb un tros de pergamí al seu interior i amb el nom de l’aspirant. I per cada càrrec només entraven en sorteig, nou persones. A més dels consellers també s’insaculaven els càrrecs d’obrers, prohom i oïdors de comptes. Per la diada de Santa Llúcia, el 13 de desembre, s’insaculaven dos mostassafs i el clavari.
Per sobre dels consellers i com autoritat màxima hi havia el batlle, que era el representant reial. El batlle, que havia de ser natural de Terrassa (o haver-se casat amb una natural de la vila o terme), tenia atribucions judicials, policíaques i econòmiques, era triat també mitjançant la insaculació, el 6 de gener i cada tres anys. Era auxiliat pel sotsbatlle, que el substituïa en cas d’absència o malaltia. El batlle i els consellers es reunien en una sala construïda sobre la sagristia de l’església del Sant Esperit.
Caiguda Barcelona l’11 de setembre de 1714, la victòria de Felip V significava la instal·lació d’un règim d’ocupació i de brutal repressió. A Terrassa com a la resta de Catalunya va patir una repressió ferotge, es van imposar noves autoritats, es van suprimir els Consells com a òrgan de poder local i es va decretar la constitució de l’Ajuntament, un òrgan propi de Castella.
“Regidores” per consellers
Les darreres insaculacions que es van fer, van ser la del 30 de novembre i la del 13 de desembre del 1714. Els consellers van restar en el seu càrrec fins al 21 de desembre del 1715, data de la primera convocatòria de l’Ajuntament, que substituïa els antics consells. El nom de consellers es va canviar pel de “regidores”, càrrecs designats a dit per la corona borbònica, cosa que posava fi a l’elecció per insaculació. Amb aquests canvis de noms, Felip V tenia clar que volia esborrar tot rastre de l’organització política catalana i imposar la seva pròpia a l’estil de Castella. Amb la implantació dels ajuntaments borbònics, el poder municipal quedava convertit en un organisme burocràtic i els regidors en funcionaris passant a ser instrument de la nova maquinària absolutista i centralista, on el poble ja no tindrà cap mena d’intervenció ni en la seva elecció, nel control de la gstió municipal.
Amb la instauració de l’Ajuntament, el 1715, Pere Poal, que era batlle des de mitjans de 1713, va ser ratificat com a batlle per la seva fidelitat a Felip V i es va prolongar en el seu càrrec fins 1721. El batlle va continuar sent la màxima autoritat i tres eren els regidors. A partir de 1718 els regidors van passar a ser sis. Tant el batlle, com els regidors eren nomenats a dit des de la Real Audiència. Les noves autoritats borbòniques escollien el batlle entre una llista de tres noms, i els regidors entre una altra llista amb el doble de persones que s’havien d’escollir. Normalment, al llarg de tot el segle XVIII i fins principis del XIX, el batlle era nomenat cada dos anys, a principis de gener, i els regidors anualment, prenen possessió en el càrrec en el mes de febrer.
Amb el Reial Decret de 23 de juliol 1835, el nom de batlle, és substituït pel d’alcalde. A més, en aquest decret s’establia que tots els càrrecs polítics municipals serien de lliure elecció i, per tant, es suprimien els càrrecs vitalicis o els procedents de privilegis nobiliaris. Per tant, des de 1836, l’alcalde ja serà elegit per votació entre els regidors.
El nombre de regidors ha anat variant en relació al nombre de població, tot i que la legislació del moment també l’ha condicionat. Si inicialment van ser tres, des de 1718 i al llarg del segle XVIII el nombre va ser de 6 regidors. A principis de segle XIX, el nombre passa a ser 8 regidors. Cap allà 1860 hi havia una desena de regidors i l’any 1877 quan a Terrassa se li va atorgar el títol de ciutat, el nombre de regidors eren 15; a l’any 1885 el nombre era de 18; el 1931 hi havia 31, durant al guerra civil el nombre era de 33, l’any 1973 eren 21 i actualment hi ha 27 regidors, xifra establerta en les primeres eleccions municipals democràtiques de 1979.
119 alcaldes
Des de 1715 fins el 2015, durant 300 anys, Terrassa ha tingut 119 alcaldes, algun d’ells repetint diverses vegades. El primer, Pere Poal, bon vassall de Felip V, que ho va ser des de que les tropes borbòniques van saquejar i cremar la vila el 1713 i va ser ratificat el 1715 arran de la creació de l’Ajuntament. Va estar en el càrrec fins 1721. Els mandats més breus com alcaldes han estat el de Ignasi Amat i el d’Antoni Boada, de tant sols 3 dies cadascú. Ignasi Amat va ser alcalde del 3 al 5 de gener de 1876, quan va ser nomenat pel Governador Civil, però una disposició del mateix Governador, atorgava l’alcaldia a Jaume Vallhonrat tres dies més tard. Antoni Boada va ser alcalde entre el 2 i el 4 d’abril de 1930, arran de la dimissió de l’anterior alcalde, Àlvar Vinyals. però al cap de tres dies i per ordre del Governador Civil va ser substituït per Josep Gibert. En canvi la persona que més temps ha portat la vara ha estat Manuel Royes, ocupant el càrrec d’alcalde durant 23 anys, entre 1979 i 2002. Cal dir que Manuel Royes ha estat escollit 6 vegades, el màxim de vegades a Terrassa. Dues persones han estat escollit alcalde 4 vegades, Miquel Vinyals, entre 1823 i 1854 i Samuel Morera, durant la República i la Guerra Civil.
Quan el 29 de març de 1877 Terrassa va rebre el títol de ciutat, Jaume Colomer va ser l’alcalde d’aquell moment. I quan Terrassa es va annexionar el poble de Sant Pere, l’any 1904, l’alcalde era Alfons Mª Ubach. Avel·lí Estranjer va ser el primer alcalde de la II República. Durant la Guerra Civil, en el període de tres anys, 7 persones van ser alcaldes: Samuel Morera, Enric Aldave, Francesc Sàbat, Ramon Soler, Marcel·lí Sàbat i Joan Prat, aquest darrer sent alcalde només 11 dies, els últims 11 de la Terrassa republicana. El primer alcalde franquista va ser Josep Homs, a principis de 1939, que també havia estat alcalde durant el període de suspensió de l’Estatut entre 1935 i 1936. Josep Clapés era l’alcalde quan es van produir les tràgiques riuades de 1962.
El primer alcalde democràtic va ser Manuel Royes, l’any 1979, substituint a Domènec Jofresa, persona que va ocupar el càrrec durant la transició i que al seu torn havia substituït a Josep Donadeu, el darrer alcalde franquista. I en aquests 36 anys de democràcia, juntament amb Royes, hi ha hagut dos alcaldes més: Pere Navarro i Jordi Ballart, l’actual alcalde des de l’any 2012.
I un darrer apunt. Dels 119 alcaldes que ha hagut a Terrassa, tots han estat homes, no hi ha hagut cap dona.
