►“Escamoles” (Mèxic)
Aquestes larves de formiga són una autèntica delícia a terres asteques. Els nadius de l’actual territori mexicà en menjaven ja abans de l’arribada dels espanyols. Aquesta delicadesa es degusta en molts guisats, encara que també poden cuinar les larves fregides amb mantega i una mica de “epazote”, una planta aromàtica emprada com a condiment. Els mexicans diuen que també són bones a la barbacoa.
►Formigues “culonas” (Colòmbia)
En aparença tenen un aspecte que fa por, donat el seu abdomen tan gros, un color rogenc i unes esgarrifoses tenalles. Però són una valorada menja a Colòmbia, on abans de cuinar-les se’n treuen les ales i les potes. En aquell país resulten un regal tradicional quan hi ha un casament, ja que, segons diuen, aquestes formigues tenen propietats afrodisíaques. I si les tastéssim?
►Mopane Worms (Kenya)
Aquesta eruga comestible pròpia del sud d’Àfrica serveix com a aliment a milers de persones. Hi ajuda la seva riquesa en proteïnes. Als mercats de països com Kenya és fàcil trobar sacs plens d’aquesta eruga assecada o fumada, el que li confereix un sabor especial. Poden menjar-se crues, a mode d’aperitiu, o posar-se en aigua per guisar-les després amb ceba i tomàquet. També accepten bé el picant.
►“Tacos” de “chapulines” (Mèxic)
Igual com passa amb d’altres insectes, com els “jumiles” o els cucs de “maguey”, els “chapulines” són un ingredient exòtic de la cuina mexicana. Aquesta mena de llagostes solen vendre’s deshidratades com a aperitiu. Se’ls poden tirar unes gotes de llimona per sobre, posar-los en uns “tacos” o fins i tot banyar-los en xocolata.
►Els escorpins (Xina)
Aquesta possibilitat encara no ha arribat a la carta dels nostres restaurants orientals, però veure escorpins insertats en brotxetes és freqüent als mercats de la capital, Pequín. Diuen que al tacte són bastant cruixents, encara que la part de la panxa esdevé més aquosa. Acostumen a comercialitzar-se ja fregits. A Pequín també és fàcil topar-se amb paradetes ambulants on venen brotxetes de cavallets de mar.