En el món de la complexitat i la volatilitat, liderar és una cosa diferent. Ja no es tracta només de controlar amb carisma les organitzacions. Avui, liderar significa construir constantment síntesis estratègiques que permetin a la gent, a les organitzacions, moure’s en la complexitat. La gestió de la complexitat forçarà a redefinir el lideratge a les organitzacions. La diferència entre complicat i complex no és un joc semàntic. El complicat és la suma de molts vectors intricats però en què és possible definir un patró que ajuda a predir determinades conseqüències a partir de determinades causes. En la complexitat, no només intervenen molts vectors en una mateixa situació sinó que interactuen de forma constantment canviant, per la qual cosa, més que construir un patró de solució, cal construir constantment patrons, donat que, de determinades causes, no se n’infereixen necessàriament les mateixes conseqüències. Venim d’un món complicat que permetia definir patrons, anem a un món complex que requerirà construir patrons constantment. En aquest món, els líders han de ser els qui aportin les síntesis necessàries per crear patrons estratègics, per no perdre’s i avançar.
Vivim en el món de la immediatesa, que és el tempo en què es mouen les xarxes socials. Els líders són aquells que tenen capacitat de comunicar i d’exemplificar en aquesta immediatesa. Són els que saben fer un tweet amb significat que orienta més que molts discursos. Però, sobretot, són els que saben tenir el gest oportú que exemplifica, que autentifica, que orienta el que cal fer i la direcció que cal prendre. En aquest sentit els líders són uns servidors. Serveixen les seves comunitats amb síntesis que saben comunicar i exemplificar. Els líders consistents fan més que no pas parlen. No es perden en el soroll. Però el que fan ho saben comunicar en termes immediats.
Liderar és servir, no servir-se. Liderar és desplegar una lògica de com fer les coses amb sentit. En un món que dobla cada dia el coneixement a què té accés, el “com” es fan les coses, resulta fonamental. El líder explicita així una forma d’estar en la societat, tant de les persones com de les organitzacions. El líder no és un xarlatà. És un “doer”. Inspira la seva gent perquè puguin desplegar tot el seu potencial. El líder ha de ser una palanca per a la gent, mai una llosa. Liderar és incentivar que els altres treguin el millor de si mateixos. En aquest sentit, l’exercici del lideratge requereix compromís i generositat.
Els grans egos ja no són grans líders. Necessitem gent que lideri amb gran potència, des de la humilitat, des d’egos més aviat continguts. Peter Drucker va ser un gran líder del món del management i va mantenir sempre un capteniment contingut, i una humilitat que impressionava els que el coneixien. Aquesta contenció reforça l’autenticitat com a factor diferencial de la qualitat dels lideratges. Molts polítics veuen molt penalitzats els seus lideratges precisament per la seva manca d’autenticitat: a les eleccions no perden mai, no s’equivoquen en la seva gestió, no admeten mai els encerts dels adversaris. Això no és liderar, això és la vella manera d’imposar-se, és la vella política. Per això, no entenen, per exemple, que tenir compte de Twitter o Facebook, si no el fa anar un mateix, no té cap sentit, no és autèntic, no suma, sinó que resta lideratge.
El lideratge està canviant, en un món que es transforma extraordinàriament. Els líders potents avui són gent que sap exemplificar, des d’una certa humilitat, les formes d’estar i d’avançar en la complexitat. I ho fan amb habilitats socials i comunicatives, però ho fan des de l’exemple, la generositat i la capacitat de servir els altres. La resta de lideratges ens van semblant enfarfegosos, artificials, impostats, sobrers.
Celebro que es realitzi a Terrassa un esdeveniment de la importància de la Global Leadership Summit, té un notable impacte internacional i és una referència en aquest àmbit del management. En cultures anglosaxones, que tenen menys distància a les idees ni que es comparteixin en un entorn d’església, no és tan estrany que des d’una comunitat religiosa es parli de management. La llista de ponents del GLS és impressionant. Només per la presència de Jim Collins, autor de grans best-sellers en gestió com “Built to Last”, l’esdeveniment seria ja de primeríssim nivell mundial, i no és l’únic. Que es pugui fer un acte així a la ciutat denota que a Terrassa hi ha capacitats de lideratge que ens sorprenen i que són molt d’agrair. La comunitat que ha organitzat l’esdeveniment mereix un gran reconeixement, segur que al darrera hi ha un esforç extraordinari. Al final, haurà valgut la pena, segur.
