El desenvolupament del sistema educatiu en una vessant professional i tècnica era necessari perquè la indústria requeria de treballadors i tècnics qualificats. La creació de l’Escola d’Arts i Oficis a Terrassa (1886) va pal·liar les mancances educatives dels obrers i afavorí un corrent de pensament favorable a l’ampliació dels estudis tècnics. L’Institut Industrial i la Cambra de Comerç van ser les primeres institucions locals en defensar la necessitat d’aquests estudis però calia el suport de l’Ajuntament. Pelegrí Matalonga, alcalde, Ramon Cortès, president de l’Institut i Pere Vacarisas, representant de la Cambra van ser els homes que viatjaren a Madrid per entrevistar-se amb el ministre d’Instrucció Pública; Alfons Sala, des del seu escó de diputat, ja havia tingut converses amb el govern.
L’Escola Superior d’Indústries
El 17 d’agost de 1901 es creava l’Escola Superior d’Indústries de Terrassa -l’Escola Industrial- i es començaven a impartir els estudis de peritatge a la ciutat, inexistents fins aleshores. Pocs mesos després, el gener de 1902, es creava el peritatge tèxtil i, dos anys més tard, els estudis d’enginyeria d’indústries tèxtils que només es podria cursar a Terrassa. La nova institució seria la seu de l’Escola d’Arts i Oficis que, fins aleshores, havia estat al Real Colegio Tarrasense -Escola Pia-.
L’obertura del curs es va produir el 3 de febrer de 1902 en un edifici del carrer de Topete i entre els primers professors trobem, entre d’altres, a Pere Vacarisses impartint Teoria de Teixits i a Bartomeu Amat ensenyant Àlgebra Superior, Geometria Analítica i Tecnologia Tèxtil.
Els ensenyaments que s’impartien en aquells moments eren els peritatges mecànic, electricista, químic i d’indústries tèxtils, les especialitats de pràctics industrials i estudis elementals per a obrers. A partir del RD de 8 de maig de 1904 es van poder cursar els estudis tèxtils superiors permetent així als pèrits tèxtils accedir als estudis d’enginyeria.
El 1906 la iniciativa empresarial va propiciar la fundació del Condicionament Terrassenc nascut com a entitat sense ànim de lucre i que destinaria dos terços dels seus guanys a subvencionar el Patronat de l’Escola d’Enginyers i a promoure activitats científiques i tècniques relacionades amb la indústria tèxtil. Al capdavant del laboratori químico-tèxtil hi havia Daniel Blanxart, enginyer industrial i professor de Tecnologia Tèxtil de l’Escola Industrial.
El 1910 es reorganitzaven els estudis dividint-los en dos graus: elementals i superiors i, el 1924, es promulgava el primer Estatut de l’Ensenyament Industrial: els peritatges passaven a tenir sis cursos -els quatre primers de matèries generals i els altres dos d’especialització-. Mentre que els estudis d’ensenyament secundari de l’Escola d’Arts i Oficis depenien del municipi, els universitaris eren depenents de l’estat.
La guerra civil i lenta recuperació industrial que la seguí van contribuir a un immobilisme en els programes dels estudis tècnics. No va ser fins als anys cinquanta que es van introduir millores acadèmiques donant a la docència més contingut intel·lectual i científic. Altres reformes remarcables en els estudis tècnics han estat la de 1964 que va intentar una major coordinació entre els dos nivells d’estudis (el tècnic i el superior) o la de 1975 que plantejava l’eliminació de les diferències entre els estudis d’enginyeria tècnica i els d’enginyeria superior.
Si 1902 i 1904 havien assenyalat una fita per l’ensenyament tècnic, l’any 1948 també ho va fer. Es creà l’Escola Especial d’Enginyers d’Indústries Tèxtils convertint-se la secció tèxtil de l’Escola Industrial en la segona Escola Universitària de la ciutat que amb els anys deixaria de ser únicament escola tèxtil i començaria a impartir estudis de mecànica i d’organització industrial, entre d’altres.
Institut d’Investigació
Si amb la posada en marxa de l’Escola Industrial s’havia creat el Condicionament Terrassenc, ara el professor Daniel Blanxart proposà la creació d’un Institut Nacional d’Investigacions Tèxtils a Terrassa que fou inaugurat el 1954 i que havia tingut com a precedent el Laboratori d’Assaig i d’Investigació Tèxtil promogut pel mateix Blanxart durant la guerra civil. Aquest Laboratori, orientat més al desenvolupament de productes per a la indústria que no a la investigació teòrica va ser impulsat pels professors Cegarra, López-Amo i Galceran.
Els seus objectius tenien una triple vessant: era el principal organisme espanyol dedicat a la investigació científica; la recerca estava relacionada amb l’aplicació tecnològica que pogués proveir d’avenços la indústria del sector i servia de nexe amb altres Escoles i centres d’arreu del món.
L’any 1968 es constituïa l’Institut Politècnic Superior de Barcelona, l’embrió de la futura Universitat Politècnica de Barcelona que, en principi, només comprenia les Escoles Tècniques Superiors i alguns Instituts d’Investigació però, a partir del 1972 s’hi van afegir totes les Escoles d’Enginyeria Tècnica. Les Escoles de Terrassa deixaven de pertànyer a la Universitat de Barcelona i s’integraven a la Universitat Politècnica de Catalunya.
Amb la construcció dels edificis universitaris el paisatge urbà de Terrassa canvià i una zona fins aleshores hortícola es convertí en industrial i residencial. La construcció del pont del Passeig, obra de l’enginyer Jacint Mumbrú, trencava un dels límits naturals de la ciutat -el torrent de Vallparadís- i obria una via en la qual es van construir el Vapor Sala -fàbrica dedicada a la filatura d’estam- i el Palau d’Indústries -nom amb el que es va conèixer l’edifici de l’Escola Industrial-. L’Escola obra dels arquitectes Lluís Muncunill i Parellada i Josep Domènech i Estapà és un edifici inspirat en el de la Universitat de Barcelona obra d’Elies Rogent. Muncunill dissenyà el cos de la façana principal molt destacat de les ales laterals fet que dóna solemnitat a l’edifici. El maó vist i les aplicacions ceràmiques contrasten amb el mur de paredat comú i la pedra dels accessos principals. A nivell decoratiu destaca l’ampli vestíbul amb pintures murals de temàtica de comerç i indústria tèxtil del pintor Pere Viver i el vitrall amb l’al·legoria de la indústria de l’escala d’accés al primer pis. L’Escola va ser inaugurada durant la Festa Major de 1904 i, amb el nou curs acadèmic, ja s’hi traslladà tota la activitat docent.
L’autora és historiadora i membre del Grup d’Història del Parlamentarisme de l’UAB
