Com de costum, la barreja de la intel·ligència, la frescor i el sentit de l’humor és el que genera una bona part de l’atractiu d’una obra de teatre en aquest cas, "You say Tomato", que vam anar a veure a la Sala Muntaner, interpretada per una irresistible Anna Moliner i per un emotiu i savi Joan Negrié.
Aquesta és una obra agradable, irònica, molt digna de veure i plena d’humor negre sobre l’ofici d’actor. Del que saben molt d’una banda l’autor de text, Joan Yago, component de la companyia la Calòrica, en aquesta ocasió s’ha prestat a un projecte fora de la companyia, un grup d’amics sortits de l’Institut del Teatre que tenen a les seves espatlles alguns títols importants del teatre català, al meu parer el seu millor treball, "L’editto búlgar", un espectacle document que posava en escena un dels més notables escàndols de la Itàlia governada per Berlusconi. Seu va ser també un espectacle en llenguatge pseudorus -"Ekstraordinarnyy"- sobre un adolescent ucraïnès que somia fer-se famós gràcies a internet, un espectacle que es va poder veure al Teatre Lliure. Van rebre el Premi Adrià Gual per "La nau dels bojos", inspirada en el quadre homònim del Bosco, que vam poder veure en aquesta temporada a la Seca-Espai Brossa. "Bluf" és la cinquena producció del dramaturg i director Joan Yago que li va valer el Premi Quim Masó l’any passat. Es tracta d’un compendi d’històries entrecreuades sobre personatges que decideixen canviar de vida i sortir a buscar la felicitat. Aquests personatges han trencat la corda de la quotidianitat per trobar la recepta que els faci feliços, els personatges són ciutadans comuns que es plantegen l’avaluació de la seva pròpia vida.
D’altra banda un altre gran de l’escena catalana que combina la seva part creativa amb la docència, Joan Maria Segura Bernadas, els treballs amb Egos Teatre els tenim a la memòria, especialment "La casa sota la sorra". Joan Maria Segura mou els actors com a expert titellaire.
L’obra planteja el tema d’una parella que sacrifica la seva vida pel somni del teatre musical, pel somni de formar un duo musical que aspira a l’èxit: la tele, els discos, la fama, els concerts… La realitat és una altra i l’espectador assisteix a la reflexió dels dos sobre si val la pena seguir en el camí, si lluitar pels somnis és encara viable i sobretot, com a "Bluf", què necessitem per ser feliços?
La comèdia planteja les relacions de parella des de les diferents crisis que volen com corbs: la crisi dels trenta, la crisi dels quaranta, la rutina, la manca d’estímuls sexuals, el fracàs professional… i al mateix temps l’obra transcendeix als propis protagonistes i surt al carrer i reflecteix el problema del món de les arts escèniques amb multitud d’artistes: cantants, actors, dramaturgs…, que han sortit de la fàbrica de la indústria cultural des de l’Institut del Teatre o de tantes escoles professionals que lluiten per sobreviure en uns temps molt negres per a la lírica.
