En les eleccions generals del 20-D també hi ha amagat una mena de referèndum. Inconstitucional, per suposat, però absolutament real i imparable. La pregunta implícita és: està vostè a favor de reformar la Constitució i fer una segona transició? Va acompanyada d’una derivada, que admet respostes força diverses… En cas que hagi votat que sí a la primera pregunta, quina mena de reforma li agradaria? Federalitzant, socialitzant, republicana, centralista, democratitzant, neoliberal, regeneradora? O no toquem res, que això ja funciona de meravella? Segons el que votem aquell dia, mentre fem les compres nadalenques i li "agraïm" a Rajoy haver-les convocat en una data tan maquiavèlica, estarem votant en la consulta camuflada. Ens estarem autodeterminant, vaja, amb una mica més de complexitat en el cas dels catalans, que políticament ja comencem a ser d’una altra galàxia, perduda en l’espai intergalàctic…
Aquesta és la consulta implícita en el 20-D i, segons quina sigui la resposta sobre la segona transició, això d’Espanya pot derivar cap a alguna cosa que valgui la pena i de passada treure Catalunya del carrer sense sortida on ens estan ficant entre uns i altres… I, si no, si la resposta majoritària és que ja estem bé com estem i la Constitució és meravellosa i Espanya, eterna i immutable, el drama estarà servit, per als que es quedin i per als que, ja segur, d’una o altra manera, començarem la desconnexió de veritat… En poc més de dos mesos, enmig de l’anestèsia col·lectiva pròpia del Nadal, sabrem quins camins s’obren i quins es tanquen. De moment, soroll i caos a dojo.
