No podem fer una agenda detallada de la Terrassa del 2025, però no és veritat que no sapiguem el que passarà. No sabem quin serà el marc polític, ni qui manarà aleshores. Tanmateix podem endur-nos sorpreses però, si pensem en les grans tendències socials i tecnològiques, tenim una bona base per reflexionar. Si penséssim la ciutat estratègicament, algunes d’aquestes coses ens hauríem d’ajudar a prendre decisions i a construir la ciutat que volem, ja des d’ara.
La Terrassa de 2025 serà una ciutat sensoritzada. Ara tenim una internet sobretot entre les persones, però d’aquí a deu anys la internet de les coses serà una realitat. Aquesta sensorització de quasi tot aportarà volums extraordinaris de dades que intentarem entendre en base a patrons de correlació que s’aniran generaran automàticament en el marc del que coneixem com a Big Data. El volum de dades serà de tal envergadura que difícilment el podrem abastar des de les persones. Algunes solucions d’intel·ligència artificial començaran a aplicar-se amb naturalitat des de l’Ajuntament (almenys així ho esperarem els ciutadans). Serà la forma de respondre al gran repte de gestió de la complexitat que les ciutats hauran d’afrontar. En tot moment, l’atenció a la ciberseguretat serà clau donat que la ciutat treballarà des d’un sistema operatiu integrat que caldrà saber protegir. Aquest nou entorn digital haurà de permetre prendre decisions de més qualitat i en temps real sobre els serveis als ciutadans (des del trànsit fins a la recollida d’escombraries o la seguretat). La relació dels ciutadans amb l’Ajuntament canviarà, el nivell de personalització creixerà molt i els serveis que la georeferenciació permanent permetrà seran molt interessants, per exemple, per a les persones grans.
La Terrassa del 2025 – 2030 serà una ciutat amb molts més robots empadronats dels que tenim ara. La robòtica creixerà extraordinàriament. Tindrem les mateixes dificultats que arreu a crear ocupació. Les formes de treball seran molt més líquides que les que vàrem conèixer en el segle XX. Els espais i els fluxos de treball canviaran moltíssim. Si el 2025 s’ha imposat el format de la manufactura additiva basada en la impressió 3D podrem tenir una nova fornada de treballadors industrials, sinó serem ciutats de serveis amb molts problemes per generar ocupació.
La Terrassa del 2025 començarà a veure com el paradigma de la gestió de la salut passa de les malalties als malalts com a principal centre d’atenció, entre altres coses, gràcies a una seqüenciació de l’ADN que serà com el nostre carnet d’identitat biològic i que serà clau per gestionar la nostra salut. La gent viurà més anys. La longevitat creixerà aritmèticament i farà que les malalties neurodegneratives siguin una patologia encara amb major extensió. Molta més gent gran i molta més gent vivint sola viurà a les ciutats, el que requerirà d’espais de socialització diferents.
La Terrassa del 2025 estarà molt preocupada (com tot el planeta) per la sostenibilitat i haurà pres decisions sobre solucions d’economia circular. El debat sobre l’aigua, l’energia o els residus ja no s’enfocarà, com fem avui, amb paradigmes del segle XX, adoptarà la sostenibilitat integral dels territoris com a eix de les decisions a prendre.
El comerç de la Terrassa del 2025 viurà molt diferent la relació off/on line. Ens farà ofertes a mesura de cadascú mentre passegem per la Font Vella o pel carrer de Sant Pere… Els drons seran habituals en els cels de les nostres ciutats… Els cotxes elèctrics canviaran el fil musical de fons dels carrers… Les escoles hauran entrat definitivament en un nou paradigma d’aprenentatge, etcètera. Sabem moltes coses que probablement passaran el 2025 i podem construir solucions que facin la ciutat molt més sostenible socialment i ambiental. Ens cal només pensar la ciutat estratègicament. No es tracta de fer prospectiva per divertir-nos. Ara ja sabem que la ciència ficció era ahir. Hem de construir solucions a reptes que ja sabem que arribaran, tot i que encara no els sapiguem expressar amb detall. Ens anirà millor si som capaços de fer aquest exercici. Deia Peter Drucker . “The best way to predict the future is to create it”, la millor forma de predir el futur és crear-lo. Doncs bé, tenim moltes pistes per crear la Terrassa del 2025; si la pensem estratègicament, estarem més a prop de construir-la. És la nostra responsabilitat, i em temo que la podríem exercir amb més contundència i sentit de la innovació.
