Les teranyines apareixen, ben enganxoses, al racó més insospitat. Les oblidades ànimes saben que ha arribat el moment de retornar al terrenal món dels vius des del més enllà, mentre dins d’una carbassa amb un aspecte diabòlic una espelma fa pampallugues. És la nit de Halloween, una festa de terror plena de bruixes i vampirs, espectres i d’altres fenòmens del tot inexplicables que celebrem a la vigília de Tots Sants, just quan el cel del 31 d’octubre s’enfosqueix per avançar cap a l’1 de novembre, el dia oficial en què recordem els qui ja no hi són.
I ho fem d’uns anys ençà, donat que des de sempre la tradició a Catalunya quan s’apropava Tots Sants havia estat celebrar la Castanyada. Ara, però, als panellets, als moniatos torrats, al rajolí de moscatell que acompanya aquestes menges de tardor i als tradicionals punts de venda de castanyes al carrer, hi hem sumat la tradició anglosaxona del Halloween. Al cap i a la fi, ambdues festes ens han demostrat ja que són del tot complementàries i, sobretot, que resulten l’excusa perfecta per sortir a divertir-nos.
Cap als orígens
Tinguem a punt la nostra disfressa de zombis, esquelets humans o impassibles fantasmes per fruir d’una nit única. Hi ha qui prefereix passar-la a casa, però el cert és que a les hores més horripilants de l’any existeix una oferta d’oci nocturn d’allò més diversa entorn del Halloween i la Castanyada.
Tot per gaudir d’una celebració, la de les carbasses malèfiques, que ha arribat a casa nostra procedents dels Estats Units, malgrat que, de per si, Halloween té un origen celta. Aquesta cultura retia homenatge als morts al final de l’estiu amb una festa que en irlandès antic s’anomenava “Samhain”. Era just en aquell moment quan els celtes creien que havien de disfressar-se per tal d’espantar els esperits malèfics que arribaven des de l’altre món, just quan les ànimes ja desaparegudes tornaven a fer-se presents entre els humans.
Al segle XIX, els irlandesos van exportar la celebració als Estats Units. Unes dècades després, al país nord-americà van afegir-se alguns dels símbols que avui identifiquem amb el Halloween, com les carbasses i les espelmes.
Un nou costum
Ha estat en els darrers anys quan la festa s’ha estès amb més força a Catalunya. Ara, quan s’aproxima Halloween, els aparadors de força comerços s’omplen dels tons negres i taronges que són propis de la vetllada. I és que aquesta nova cita anual arrela amb cada vegada més profunditat entre nosaltres.
Les tendes de joguines i les botigues especialitzades en articles de festa, on podem comprar espelmes, màscares o confetis, són alguns dels establiments que més s’aboquen amb Halloween. També ho fan alguns forns i pastisseries que, pensant en aquesta data, elaboren dolços amb formes de carbassa o galetes que semblen fantasmes. Alhora, els bars, els restaurants i les discoteques preparen sopars (sovint, temàtics) i divertides vetllades per a l’ocasió ambientades en l’altre món.
Ara bé, malgrat que Halloween està de moda, no oblidem la Castanyada. Segons diuen algunes teories, aquesta cita també té l’origen en un ritual funerari molt antic lligat a recordar els difunts. I és que el fet de degustar aquest fruit del bosc per Tots Sants guarda relació amb una vella cerimònia de culte en la qual les famílies menjaven castanyes en la intimitat bo i evocant els avantpassats.
Avui, com ha passat sempre, les castanyeres torren el fruit marró al carrer pels volts de Tots Sants, mentre que els forns couen moniatos i elaboren panellets de cada vegada més sabors. Aquesta és una campanya comercial curta en durada, si es vol, però que està ben establerta entre nosaltres.
Els cellers, amb la venda de vins dolços (en especial, de moscatell), però també de blancs i caves, i les floristeries són altres comerços als quals es gira feina quan Tots Sants s’acosta.
Tres claus per entendre la data
►El dia en qüestió. El papa Gregori IV va proclamar, al segle VIII, que l’1 de novembre era el dia de Tots Sants. Des de llavors, els costums relacionats amb aquesta jornada s’han perllongat en
el temps fins arribar als nostres dies.
►Orígens fúnebres. Tant el Halloween com la Castanyada enfonsen les seves arrels en antics rituals vinculats al trànsit que hi ha entre la vida i la mort. Aquests cerimonials es feien durant l’última nit d’octubre.
►L’empremta celta. El fet que, durant el segle XIX, milers d’irlandesos emigressin als Estats Units fugint de la pobresa de la seva terra va ser clau perquè el país nord-americà adquirís la festa del Halloween com a pròpia.
