Gairebé 1,5 milions de catalans són usuaris habituals de videojocs, segons l´Institut Català de les Empreses Culturals. Aquesta xifra s´ha eixamplat d´una forma notable en els darrers anys, donat que ara ja no cal tenir un aparatós dispositiu connectat a la tele de casa per esdevenir virtuals pilots de carreres de cotxes, o per salvar la princesa que ha caigut en mans del temible monstre. Avui, l´entreteniment digital ha passat de la videoconsola del menjador a la nostra butxaca o bossa, i així en podem gaudir en qualsevol moment des del telèfon mòbil o la tauleta.
Ara ens connectem sovint a Facebook des de l´smartphone o l´ordinador per fer una partida, o bé premem una simple “app” del mòbil per entretenir-nos tan sols uns minuts, potser uns segons, quan els jugadors tipus d´abans es passaven hores i més hores amb el comandament a la mà. Tots aquests canvis han revolucionat d´una forma substancial la indústria dels videojocs i han ajudat a configurar un teixit empresarial creixent en el sector.
La ciutat de Barcelona s´ha convertit, de fet, en un centre internacional dels dits jocs socials, els que es conceben per compartir a les xarxes. A la capital catalana hi va néixer el 2008 una empresa com Social Point, que és una de les principals desenvolupadores de jocs per a Facebook amb més de 50 milions d´usuaris mensuals a tot el món, segons la companyia.
Joves tecnològics
A Barcelona, també s´hi ha establert King.com, la firma que va crear l´èxit mundial “Candy Crush Saga”, ideat per a Facebook i els telèfons intel·ligents. A més, l´empresa ha produït, de cap a peus a la ciutat, un altre títol que ha obetingut una projecció mundial. És Papa Pear Saga.
En paral·lel, el nou concepte de joc “mòbil” i social va esquitxant la nostra comarca amb interessants idees de negoci. A banda d´Ubisoft (una gran marca de referència global ubicada a Sant Cugat), al municipi veí han sorgit petits estudis, modestos si es vol, però plens de talent, que es perfilen com a empreses tecnològiques joves, la feina de les quals es desenvolupa entre codis de programació, modelatge en 3D i creació d´escenaris.
“El nostre treball consisteix en aconseguir que quan el jugador premi un botó, el personatge digital faci just allò que l´usuari vol que faci”, diu en Bernardo Marcos, de 28 anys, que el 2013 va fundar, amb l´Albert Rebollo i en Pere Fonolleda –ambdós de 31–, StrangeLight Games. Aquesta empresa santcugatenca respon a un patró habitual en la naixent indústria catalana dels videojocs. És un firma conformada per joves, amb pocs integrants, però molt apassionats pel que tenen entre mans, i amb unes dosis de professionalització cada vegada majors. A més, l´ingeni els acompanya. I ho fa tant com perquè StrangeLight Games, en aquest cas, s´hagi convertit en un dels dotze finalistes a la segona edició del premis PlayStation gràcies al videojoc “Super Red-Hot Hero”, que esperen treure al mercat en breu. El guardó tria els millors títols desenvolupats a Espanya per estudis independents.
“Proveníem de diferents disciplines. L´art, l´animació, el modelatge en 3D i la producció web. Però tots tres teníem un punt en comú. Volíem elaborar videojocs”, diu en Pere Fonolleda. Els components d´StrangeLight Games treballen en un espai de “coworking” a l´edifici Vita Entrepeneurship Centre de Sant Cugat.
“Tot i que no descartem, en un futur, concebre jocs per a mòbils i tauletes, el “Super Red-Hot Hero”, l´hem pensat per a consoles de nova generació”, afegeix.
Projectes en marxa
A prop d´aquest petit negoci hi ha una altra firma de Sant Cugat que es dedica a la mateixa indústria. És Ivanovich Games, el naixement de la qual va coincidir amb l´apertura de l´AppStore d´Apple. En especial, l´estudi fa jocs per als smartphones i les tauletes. “És cap a on va el mercat, ja que avui els productes per als ordinadors tenen menys seguidors que fa uns anys”, afirma l´Ivan Cascales, responsable d´aquest negoci de nou empleats. De la seva seu han sorgit exitosos títols mòbils, com “Letris” o “Where is my geek?”.
A Ivanovich Games elaboren vistoses creacions audiovisuals per a l´AppStore d´Apple, el sistema operatiu Android, ordinadors Mac i PC. Per tant, són jocs multiplataforma. És a dir, funcionen per igual en diversos dispositius tecnològics. Aquesta és una característica comuna de les noves formes d´entreteniment digital.
Immersos ja en el procés de producció dels videojocs del segle XXI, aquest respon a uns patrons freqüents. El primer de tot és conceptualitzar el joc, definir-ne la idea general. Després es solen pensar els personatges i es digitalitzen, alhora que es comencen a dibuixar els escenaris. Els modeladors d´objectes tridimensionals (que atorguen la imatge òptica de profunditat a les figures) i els dissenyadors gràfics es converteixen així en indispensables. Igual que els programadors, que a través de complexos codis, aconsegueixen que hi hagi moviment.
Guanys i matissos
Donat que els videojocs d´avui són multiplataforma, en el seu procés de creació cal elaborar, per exemle, diferents versions d´un mateix decorat perquè puguin funcionar en qualsevol teléfon mòbil. Però amb tot plegat, on és el negoci? “Ja no està en el preu del joc, que és molt barat o gratuït, sinó en què l´usuari faci compres opcionals dintre de la pròpia aventura per anar més ràpid o desbloquejar contiguts”, diu l´Ivan Cascales.
Una altra tendència del sector és donar vida a jocs que no tenen una mera finalitat comercial, sinó que barregen l´educació i l´entreteniment. És “l´edutainment”, una variable que ha adoptat GKT Studios, una altra d´aquestes petites i emergents firmes de Sant Cugat. L´any passat van crear l´aplicació “Guaita Kina Tribu”, que explica la història de Catalunya als infants. L´Àlex Climent, el seu director, comenta: “Per als rellotges intel·ligents encara no hem preparat res, però segur que també és una pantalla que tindrà molt de futur”.
