Fa deu dies, aquest diari ens informava del reconeixement que la revista Adiós Cultural havia fet al cementiri de Terrassa com el "segon millor" d’Espanya, en el segon Concurso de Cementerios 2015. I de seguida em va venir al cap una anècdota que havia llegit fa anys en un llibre d’antropologia de la mort. En aquell volum, que estudiava l’evolució dels comportaments davant la mort al llarg del temps i en diferents contextos, s’explicava el cas d’una funerària nord-americana que havia fet una campanya de publicitat amb aquest eslògan: "Vostè mori’s, que nosaltres ja ens ocuparem de tota la resta".
Aquest eslògan és el millor que mai hagi vist per parlar de la mort, una qüestió que, com a sociòleg, sempre m’ha interessat i que ha ocupat algunes hores de la meva vida professional. Primer, l’anunci és bo perquè és directe i no parla de la mort ni de manera carrinclona ni amb aquella mena d’eufemismes ensucrats que fan tanta angúnia, una mica com el mateix nom de la revista que dóna els premis. En segon lloc, el trobo genial perquè realment s’ofereix a solucionar un tràmit que, precisament perquè t’has mort, tu ja no pots resoldre. Encara bo que aquí gairebé sempre hi ha familiars propers, però als Estats Units molta gent sol viure lluny de la família i el tràmit queda en mans de la companyia asseguradora i la funerària. I, finalment, m’agrada perquè conté un punt de sentit d’humor negre, que també és adequat al servei anunciat. Més suau, certament, que el d’aquella magnífica sèrie televisiva Six feets under. I en qualsevol cas, molt millor que aquell altre d’una asseguradora de pòlisses de vida que a canvi de contractar la pòlissa regalava un caixa d’ampolles de whisky. Un obsequi arriscat, tenint en compte que podia contribuir a escurçar el temps de vida i, per tant, el del pagament dels rebuts.
La revista Adiós Cultural informa d’altres concursos, alguns dels quals també els organitza. Hi ha el d’epitafis de l’Ajuntament de Lugo, el de "Versos para el adiós", el de disseny tèxtil per a joves "Rediseña el luto" per a vestuari dels empleats de Funespaña i encara un altre de "Tanatocuentos", amb un premi no menyspreable de 1.500 euros. La mort dóna per a molt, certament. Només cal veure altres eslògans d’asseguradores d’allò que eufemísticament en diem "pòlisses de vida" i que, de fet, són de mort: "Rumbo seguro a su tranquilidad", "Divina aurora"… O bé el d’aquesta empresa que fabrica taüts, Madera de Líder, i que també recorda aquell altre que, de tan desencertat, va haver de ser retirat. Parlo del de l’entitat d’estalvis catalana -també amb "fusta de líder"- que s’anunciava "’La Caixa’, cada dia més a prop", i que produïa tanta malastrugança als jubilats que a final de mes hi anaven a cobrar la pensió.
Sigui com sigui, s’agraeix el reconeixement a la bona feina que fa la Societat Municipal de Serveis Funeraris de Terrassa, perquè més enllà dels excel·lents aspectes paisatgístics del nostre cementiri -tan ben destacats al llibre d’Anna Fernández, "El jardí de la memòria"-, el premi sobretot fa referència al conjunt de serveis que s’ofereixen, i que tots els que els coneixem, encara que no en primera persona, sabem que efectivament són d’alta qualitat.
