Diners

Estalviar i reduir l’endeutament va per barris

Una de les principals causes de la crisi que va començar fa vuit anys i que encara estem paint ha estat l’excessiu endeutament de tots els agents econòmics. Com ha anat des d’aleshores? Doncs bé, a nivell global, tenint en compte tota l’economia espanyola, els actius financers nets -resultat de minorar els passius o deutes financers dels actius financers- han passat dels menys 847.124 milions d’euros de l’any 2007 als menys 970.059 milions d’euros a l’any 2014, tal i com acaba de publicar aquest passat dia 15 d’octubre el Banc d’Espanya. És a dir, que tenim més deutes que actius financers i aquesta diferència està augmentant, en definitiva, cada cop estem més endeutats.

Però si analitzem amb detall de qui és culpa aquest augment de l’endeutament de l’economia espanyola, veurem que l’evolució va per barris. I és que les famílies espanyoles han augmentat el seu saldo d’actius financers nets, que ja era positiu, dels 951.532 milions d’euros a l’any 2007 als 1.167.040 milions d’euros a l’any 2014. I això s’ha aconseguit augmentant els actius financers, és a dir, estalviant més i reduint els passius, és a dir, el deute.

Aquesta millora també s’ha observat en les societats no financeres, és a dir, en les empreses que han reduït el seu saldo negatiu d’actius financers nets dels menys 1.622.985 milions d’euros de l’any 2007 als menys 1.342.829 milions d’euros de l’any 2014, particularment gràcies a la reducció de deute.

No obstant això, si s’analitza l’evolució dels actius financers nets de l’administració pública, els resultats són alarmants.

Any rere any empitjoren passant dels menys 187.211 milions d’euros de l’any 2007 als menys 860.301 milions d’euros de l’any 2014. I és que sembla que tothom fa els deures excepte l’administració pública, que es nega a perdre pes amb ministeris, diputacions, consells comarcals i -com a conseqüència- treballadors públics totalment innecessaris, mentre fa oïdes sordes quan Brussel·les els demana més ajustos per reduir un dèficit que costarà dècades poder eixugar.

Per cert, si ho calculem per barba, aquests 860.301 milions d’euros suposen més de 18.000 euros per càpita que deixem d’herència per a futures generacions.

L’autor és conseller d’Urbegrup. Doctor en Finances i professor universitari
jtorres@urbegrup.com

To Top