El pomer és un arbre importat de l´Orient. Hi ha qui sosté que va ser el primer arbre que l´ésser humà va conrear, ja fa quinze mil o vint mil anys. Va ser al centre d´Àsia, en una zona muntanyosa al nord-est de la Xina i el Kazakhstan. Amb el pas dels segles, la poma s´ha convertit, sense cap mena de dubte, en una fruita habitual en la nostra dieta i en sinònim d´aliment saludable. Com passa amb totes les fruites, si es menja de manera adequada és un aliment que aporta molts beneficis per a la salut.
Val a dir que la poma és rica en vitamina “C”, potassi i pectina, una fibra soluble que forma part de la paret cel·lular de les plantes i que, en especial, es troba a la pell de les fruites. Quan es combina amb sucre o amb àcids acaba formant un gel, amb la qual cosa és un dels ingredients fonamentals a l´hora de preparar les melmelades.
Seguint amb les propietats de la pectina, aquesta redueix el colesterol present a la sang. També, impedeix la reabsorció del colesterol intestinal produït per la bilis en la digestió dels aliments. La fibra soluble crea un gel que atrapa el colesterol, que és expulsat sense passar al corrent sanguini. El fetge, que necessita el colesterol per formar àcids grassos, l´ha de treure de la sang, i això en redueix la presència.
Colors i textures
Els diferents colors, sabors i les textures de les pomes estan relacionats amb els llocs on es conrea aquesta fruita. Les pomes són molt semblants en la composició nutricional. No hi ha, entre les diverses varietats, diferències gaire significatives. Potser, la principal distinció, la podem trobar en la quantitat de fibra i de vitamina “C”, que és una mica superior en les espècies de color groc, segons els experts, i amb la quantitat de vitamina “A”, que resulta un xic inferior en les verdes.
D´altra banda, les pomes s´acostumen a consumir crues com a fruita de taula o ingredient de les ensalades. Ara bé, les pomes també es poden utilitzar en les salses i els plats guisats, encara que les seves principals aplicacions són en els dolços, els pastissos, les melmelades i els sucs.
Malgrat que en mengem tot l´any, els diferents tipus d´aquesta fruita excel·lent tenen les seves pròpies èpoques. A l´octubre apareixen, per exemple, les pomes granny smith, fuji i pink lady.
Quan escollim les pomes que ens emportarem a casa és recomanable descartar aquelles que presenten senyals de cops, arrugues, punts tous o taques, encara que n´hi ha que malgrat tenir petites marques són perfectament sanes. Algunes varietats porten incorporades taques com a característica habitual i són igualment bones.
Un cop tornem a casa, si les pomes estan sanes, es conserven en un perfecte estat durant uns dies a temperatura ambient. Certes varietats es malmeten després d´una o dues setmanes, mentre que n´hi ha d´altres que poden arribar a resistir durant sis mesos o fins i tot més. Si les volem conservar entre cinc i sis setmanes és millor introduir-les en una bossa i remullar-les cada setmana.
Adam i Eva i la temptació al paradís bíblic
Amb una poma comença la història del món a la Bíblia. Sucumbir a la temptació és el primer dels pecats, que significarà la caiguda d´Adam i Eva encara al paradís. Es tracta d´agafar la poma de l´Arbre de la Ciència del Bé i del Mal. Eva li dóna la poma a Adam després que ella hagi estat seduïda pel diable en forma de serp. Així, cau en la temptació, en ser seduït per Eva amb la poma, malgrat els seriosos advertiments rebuts per part de Déu. La poma és una referència bíblica.
El descobriment de la llei de la gravetat
El físic i matemàtic anglès Isaac Newton, després que una poma impactés sobre el seu cap mentre estava sota un arbre, es va preguntar per què el fruit baixava sempre de forma perpendicular al desprendre´s de la branca. Això va ser el preludi del descobriment de la llei de la gravetat, que es basa en que tot objecte a l´univers que tingui massa exerceix una atracció gravitatòria sobre qualsevol altre objecte amb massa, amb independència de la distància que els separa.
La poma, doncs, és una fruita que ha estat present en moments històrics, però també constitueix un recurs en la ficció, com per exemple en el conte “Blancaneus” o les aventures del llegendari personatge de la independència suïssa Guillem Tell.