Continuar amb el negoci de besavis, avis i pares no és una tasca fàcil per als botiguers que han contribuït a escriure la història de la ciutat. És una relació cada vegada més minsa en els municipis. La crisi ha fet que molts hagin tancat perquè no podien garantir la seva pervivència. Altres s´han vist afectats pels contractes de lloguer de renda antiga, que van expirar l´1 de gener de 2015, i molts han decidit avançar la jubilació davant la impossibilitat de fer remuntar el negoci.
Els que han apostat per tirar endavant fan mans i mànigues per continuar endavant i han adoptat una estratègia: vendre articles innovadors, comercialitzar marques fortes, adaptar-se els nous hàbits de compra i incorporar les noves tecnologies al comerç.
Reconeixement públic
L´administració és conscient d´aquest esforç de les botigues centenàries perquè consideren que vertebren el teixit comercial de les ciutats i són tot un referent.
En aquesta línia s´emmarquen els Premis Nacionals als Establiments Comercials Centenaris, que volen distingir els negocis en actiu que en el decurs de més de 100 anys han ofert un servei personalitzat i de qualitat als seus clients.
Les sol·licituds es poden presentar el web del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya, a la seu corporativa de Canal Empresa i al web del departament d´Empresa i Ocupació.
Enguany es presenten dues categories: una per als establiments de 100 o més anys d´antiguitat i una altra per a aquells que acreditin 150 anys (o més) d´història.
Fins al 18 de desembre poden presentar-se les microempreses i petites empreses de venda al detall o de prestació de serveis comercials al consumidor. Les bases contemplen que són aquelles que tenen fins a 50 treballadors, un volum anual de negoci o balanç consolidat que no superi els 10 milions d´euros i que no estiguin participades amb més del 25% del seu capital per altres que no reuneixin els requisits anteriors.
Tendes centenàries a Terrassa
La ciutat té botigues i empreses amb més de 100 anys que s´han adaptat als canvis del temps.
La relació és prou extensa, però aquests en serien uns quants exemples: Centre de Jardineria Argemí (1883), la Casa de les Boines (1886), Milar Paloma (la ferreteria Paloma va ser fundada el 1864), l´herbolari R. Coma (1898), Gras Floristes (1904) o el Forn Vergés (1915). També n´hi ha d´altres que són molt a prop de celebrar aquest aniversari, com és el cas de Casa Farràs (1916), Mobles Lloveras (1917), Casa Evaristo (1917), Casamitjana (1918), La Esmeralda (1922) o Carreras (1924), per citar-ne alguns.
No obstant això, també hi ha un ampli ventall de negocis familiars que van obrir a la dècada dels anys 40 i 50 del segle XX.
