Marc Ferrer és coautor, juntament amb Oriol Casanovas López, del llibre “Història del cos de bombers de Terrassa". Es va publicar el 2004, amb motiu del 125è aniversari dels bombers locals i editat per l’Associació de Bombers de Terrassa. Ens en parla Marc Ferrer, que a més és bomber voluntari a Matadepera des de l’any 2005.
Quina conclusió van treure de l’elaboració d’aquest llibre?
Que la història de Terrassa no pot entendre’s sense els bombers. Als inicis del tèxtil a la ciutat es cremen gairebé tots els vapors importants. Més tard, entre els passats anys setanta i vuitanta, durant la crisi del tèxtil, moltes fàbriques es cremen i, casualment, els negocis després ja no tornen a obrir. Qui apagava aquests focs? Els bombers. I en les grans tragèdies, com les riuades, els bombers també hi treballen activament.
Va ser difícil trobar el material històric per escriure el llibre?
Una mica, perquè els bombers de Terrassa han tingut tres etapes marcades per la seva pertinença primer a l’Ajuntament, després a la Diputació i, finalment, a la Generalitat. Buscar en els arxius de les tres institucions va ser complex, però ens en vam sortir. També ens van ajudar moltes entitats i empreses terrassenques i el propi Parc de Bombers.
Un treball molt meticulós, oi?
Sí. Vam quedar-ne molt satisfets, tot i que m’hauria agradat que el llibre s’hagués fet en color. I vam aconseguir incloure-hi el llistat amb el nom de tots els bombers que ha tingut Terrassa. Va ser una feinada trobar-los tots, però és un petit i merescut homenatge.
Què creu que porta algú a ser bomber?
Les ganes d’ajudar els altres. Els bombers conviuen amb el risc, i a vegades amb la mort, però cada dia estan més preparats per fer-hi front.
