Aquest any el TNT ha omplert els carrers de Terrassa d’un ventall d’obres de tots els colors. En totes les obres hi ha un element en comú: l’experimentació. L’experimentació adquireix diferents significats en cadascuna de les propostes. Hi ha una forta aposta pels elements multimèdia que estan canviant el missatge del teatre mundial, delectar-se en la tecnologia per la tecnologia mateixa no va enlloc, el teatre posa la tecnologia al servei d’un missatge.
Les obres presentades al TNT no pretenen retratar la realitat sinó ser, en si mateixes, una realitat alternativa, que fins i tot assassina la figura del dramaturg darrere d’un treball d’experimentació d’un equip d’artistes. La imaginació dels espectadors és més important que mai per això el clip promocional parla de l’espectador no passiu. Els estímuls auditius i visuals són molt importants en aquest teatre de noves tendències. El llenguatge escènic és un animal viu que va patint dia a dia metaformosis, com Gregorio Samsa les noves tendències apareixen cada matí i els pares intenten no veure-les, però la realitat tenaç i persistent com les gotes d’aigua s’imposa.
Dos exemples del que estem dient va ser l’espectacle inaugural del festival, "The Blind Poet" ("El poeta cec"), que vam poder veure al Teatre Principal, de la companyia belga Needcompany, el cap visible n’és Jan Lauwers. Està formada per creadors de diferents llenguatges de cinc continents, la seva és una vocació internacional, plurilingüe i innovadora a la recerca de la poesia de l’escenari. L’obra presentada dijous passat a la nostra ciutat retrata diverses històries de família, la família com a nucli del discurs, com a centre que dóna sentit a un món sostingut per tots, el muntatge elabora tot un discurs sobre la identitat en un món multicultural, però més enllà de la paraula és l’energia de la posada en escena, des d’elements d’il·luminació passant per elements escenogràfics per acabar en la música, els encarregats de transmetre idees i sensacions sobre la Història amb majúscules de la humanitat.
El segon cas que volíem posar en valor és la peça "Compra’m", un espectacle que neix de la idea central de la coneguda història de la caixa de Pandora. L’exercici de llum, música i imatges tanca una reflexió sobre la felicitat, sobre el buit de la societat de consum, una societat que ens indueix a posar en valor tenir l’últim model d’Iphone. Insectotròpics són experts en l’art de barrejar pintura, música, teatre i vídeo en un mateix projecte artístic. És una companyia nascuda l’any 2011 a Barcelona gràcies a la unió d’artistes amb trajectòries i llenguatges diferents, amb ganes de treballar en la recerca de les noves tendències per expressar els vells continguts.
Sens dubte tots els terrassencs ens hem de felicitar perquè la ciutat durant quatre dies d’octubre es converteix en el centre del teatre de nous llenguatges, de noves formes. Un teatre dins i fora de l’espai habitual. Terrassa dóna amb el TNT una mirada sobre tot allò que marca una nova línia en aquest vell món del teatre.
