Espanya és un curiós país on sembla que tothom tingui dret a AVE, costi el que costi. Votar ja costa més, canviar les lleis "ni te cuento", defensar l’autèntic patriotisme (el de la gent) és un impossible… Però si vols un tren, te’l posen a la porta de casa. Com el darrer tram d’AVE, inaugurat ahir, la línia Valladolid-Palencia-León. Frase inspirada de Rajoy, enmig d’un "carajal" de tres parells de nassos, ell sempre amb el pilot automàtic: "L’AVE envia al món un missatge poderós sobre Espanya". I tant. Un país líder mundial en ferrocarrils d’alta velocitat que ha de pidolar suports internacionals (a canvi de favors) per afrontar unes "eleccions regionals". Missatge poderosíssim, en efecte. Aquest és el contrapunt al 27-S: el "rotllo patatero" de sempre sobre les virtuts patriòtiques i vertebradores de l’AVE, que evidentment justifiquen les despeses i inversions més pornogràfiques i demencials. Mentrestant, en Pedro Sánchez buscant sinònims light de "nació" al diccionari, Iglesias procurant entendre que això de Catalunya va d’una altra cosa, Rivera somiant amb refundar Espanya i la maquinària judicial… Ah, brillantíssim, insuperable: citant Mas a declarar pel 9-N el mateix dia que Companys va ser afusellat. Mira que s’han de tenir poques llums… Però això és el que dóna de si aquest país i aquesta febre per l’alta velocitat: rapidíssima, sí, però per no anar enlloc. Se’ls han fet velles les vies, els trens i les catenàries, i també se’ls ha rovellat un nacionalisme espanyol que no s’ha sabut (ni volgut) desempallegar del verí del franquisme. Però no estan disposats a adonar-se’n… Com a molt, inaugurar trens i buscar sinònims, mentre s’amaguen rere lleis per dissimular que no tenen l’estatura moral per fer la gran política que el país necessita… Això és el que ofereixen. Trens i lleis. Tot molt estimulant, sí.
