No podem desfer aquest empat de voluntats de perdre en vots i guanyar en escons com si fos una final de futbol, no podem desempatar a penals, cal desempatar fent retornar l’alta política amb suficient temps de pròrroga i diàleg.
Crec que ha arribat l’hora de deixar de jugar a la contra d’Espanya sistemàticament (aviat ho faríem d’Europa) i focalitzar el problema d’una vegada en els partits governants a banda i banda de l’Ebre.
Qui recollia firmes en contra de l’Estatut era el PP, no Madrid.
Qui tancava la negociació sobre l’Estatut vigent a la Moncloa era CiU, no el tripartit.
Qui naixia nu al 2006 en contra de l’Estatut prefederal de Maragall era Ciutadans, no la ciutadania.
Aquest és el precedent. Ha faltat diàleg, malgrat que en campanya els independentistes hagin declarat que s’han cansat de demanar-lo, i que l’opció dels immobilistes hagi estat la d’ignorar-lo. Repeteixo, cal el retorn de la bona política i aquesta no s’entén ni existeix sense diàleg.
En aquest "quasi empat" hi ha moltes tendències soterrades per haver polaritzat tot plegat en un "conjunts pel ‘sí’" a un costat i a tota la resta haver-li assignat sistemàticament un "’no’ uniforme". Crec que en ambdós costats hi ha matisos. La polarització dins del "no" ha fet reviure un partit únicament espanyol de nova dreta com a segona força, un partit que encara no ha demostrat programa ni formes de governar.
També s’ha solidificat l’immobilisme arcaic i perjudicial dels que governen l’Estat i finalment ens ha engolit també aquells que no volem separar, sinó que volem una nova unió en una Catalunya més identificada i preservada dins d’una Espanya i una Europa plurinacionals.
En el "sí", doncs, també hi ha matisos que poden fugir de la radicalitat. Les enquestes ens demostren que moltes catalanes i catalans estarien d’acord en un nou escenari on se’ns blindés llengua, cultura i fiscalitat sense arribar a la independència.
No cal tirar penals, cal començar de nou el partit amb diàleg, debat, pluralitat en els mitjans (sobretot en els públics) i orientant el futur incorporant altres vies de solució.
El proper mes de desembre tindrem una oportunitat de dir quin "Madrid" volem, i alhora referendar-nos una vegada més com a persones lliures, doncs la llibertat serà la mateixa amb la qual vam votar el 27- S, fos quina fos l’opció i el partit.
L’autor és el primer secretari del PSC Vallès Oest
