Fa temps que a la ciutat de Barcelona hi ha un bon debat sobre el gran nombre de turistes que allà els visiten. L’èxit del turisme a la capital ha superat totes les previsions i fins i tot hi ha qui diu que tant turisme perjudica el bon funcionament ordinari de la ciutadania que no s’hi relaciona. Sense voler entrar en el fons d’aquest debat, sí que sembla oportú debatre sobre la millor manera d’aconseguir que la nostra ciutat de Terrassa pugui atreure més turistes. Per un costat s’ajudaria a resoldre el problema de la capital i per l’altre costat es podrien crear noves activitats aquí que donessin feina a molts terrassencs que avui ho necessiten. Sense cap mena de dubte el turisme pot complementar molt bé la vocació industrial de la ciutat. Moltes vegades i des de posicionaments diferents s’han destacat les possibilitats de Terrassa en matèria de turisme, començant per les nostres dues joies que són la Seu d’Ègara i el Museu de la Ciència i la Tècnica. Unes joies molt ben complementades amb el parc natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, amb el parc de Vallparadís, amb tot el patrimoni arquitectònic del Modernisme i tants i tants altres indrets i activitats dignes d’ésser coneguts. Però no n’hi ha prou amb tenir aquestes meravelles, cal trobar la manera de donar-les a conèixer arreu del món, una cosa que demana la implicació de moltes institucions i entitats de la ciutat.
Sense cap mena de dubte i més enllà del debat que hi ha obert a Barcelona, el món del turisme ha resultat ésser una de les activitats productives més reeixides al llarg dels anys. Sobretot en aquests darrers temps de crisi greu quan tantes persones i tantes famílies pateixen per la falta d’una feina digna. La ciutat de Barcelona, sense turisme, segur que ho hauria passat molt més malament. La societat va canviant i sortosament cada dia hi ha més persones que tenen possibilitats econòmiques i temps per viatjar i per veure coses. Sobretot les persones joves que volen veure món i també les persones grans que gaudeixen de la seva jubilació.
Promocionar el turisme i atreure gent cap a Terrassa demanen crear un bon clima d’acolliment, tant per part dels responsables municipals i de les entitats ciutadanes com per part de les diferents activitats econòmiques que se’n poden beneficiar. El sector públic i el sector privat han d’actuar sumant sinergies. Una primera condició, a banda de treballar perquè la Seu d’Ègara sigui Patrimoni de la Humanitat, és fer propostes per animar els respectius entorns. Ni la plaça del Rector Homs ni el tram superior de la Rambla no són avui espais de trobada. Hi podria ajudar molt un nou ús per a l’edifici dels antics jutjats avui abandonat i també trobar un destí al casalot municipal abandonat del carrer Major de Sant Pere, 5. De coses per fer, n’hi ha moltes, només fa falta voler anar avançant dia rere dia buscant sempre la màxima implicació de tothom.
L’autor és doctor enginyer industrial
