Es dedica a pintar des de molt jove, tot i que ara els seus dibuixos han evolucionat. Amb 29 anys aquest terrassenc ha fet de la seva afició una professió. A través del seu web (www.gutimontana.com) fa treballs per pintar façanes de botigues, persianes comercials, habitacions infantils i, fins i tot, fons de piscines.
Des de quan es dedica al grafit decoratiu?
Farà uns quatre anys. Tinc una pàgina web i faig comandes per encàrrec. Per exemple, he fet les façanes de la botiga Can Torra, de Ca N’Aurell; del club de Tennis Terrassa i la de Gruas Franco.
Aquesta tendència respon a una moda?
És una manera de cridar l’atenció i de fer publicitat per pocs diners. A banda, eviten que altres grafiters pintin perquè hi ha un codi no escrit que diu que si hi ha un dibuix, no pots pintar a sobre.
Vosté va començar molt jove. Com definiria el seu estil?
Net i senzill. Jo sempre dic que m’agrada que el mural, un cop acabat, quedi com si fos un adhesiu a la paret. Sóc partidari de la simplicitat.
Quinx colors prefereix?
Els alegres i vistosos. Un dels que sempre trio és el rosa, perquè combina amb tot.
Quina és la seva font d’inspiració i quin procés segueix?
De nen llegia còmics, jugava a videojocs i ja em fixava en els grafits que veia per Terrassa. Em volia fer un nom i penso que ho he aconseguit, però ara ja tinc una edat i m’agrada passar inadvertit.
És un món d’egos personals?
Sí, per fer-se conegut cal pintar molt i deixar el teu nom per tal que la gent et miri i et conegui. És un món molt competitiu on la fama enganxa… i molt!
Com s’identifica un bon grafit?
És difícil d’explicar perquè cadascú té el seu estil, però és important que mantingui una estètica i una coherència. Per mí hi ha quatre factors fonamentals: el lloc on es pinta; la forma de les lletres, que ho defineix tot; els colors i, per últim, els efectes, si són esquerdats, amb 3D, etcètera.
El grafit és incívic?
És una branca. Hi ha de tot. Cal educació per erradicar l’incivisme.
