Uf, per fi. Això s’acaba aquesta mitjanit, sense haver afegit res substancial al que ja sabíem. Anècdotes, barrabassades, amenaces, coses rares com el comunicat de la Unió Europea, un únic debat de nivell (Margallo-Junqueras) amb missatge subliminal inclòs… Més o menys, estem on estàvem.
La primera part del partit, doncs, diria que acaba aquest diumenge, amb un resultat en el qual només llegirem els "sí" i els "no". A la nit de diumenge hi haurà una foto fixa, que pot donar pas a setmanes molt tenses i plenes de disgustos i sorpreses. La política dels gestos ha de passar als fets, per una banda i l’altra. Ens esperen emocions fortes, però res no serà definitiu fins a l’endemà de les eleccions generals. La tardor és el temps de mitja part, per reprendre el partit passat festes, amb la foto fixa de les generals. El partit, doncs, té dos temps: el 27-S i un diumenge de desembre. A partir d’aquí, si a Madrid, en general, no treuen conclusions intel·ligents, no es prenen el tema seriosament i no hi volen veure més enllà del seu "madrilenyocentrisme", a Catalunya està cantat que es farà un pas endavant i ja sortirà el sol per on vulgui.
El país senzillament acabarà de relliscar cap a la independència. Ara per ara, res no és impossible, ni tan sols que Espanya canviï de sobte, però són tan febles els senyals intel·ligents que arriben… Les maletes estaran fetes aquest diumenge, pendents de comprar un o altre bitllet. Quedar-se igual ja no serà una opció.
