Al llarg de les darreres setmanes he hagut de tractar amb quatre Registres Civils diferents: dos a Catalunya, un al sud d’Espanya i un quart a França. La primera gestió que vaig haver de fer va ser demanar el mateix certificat a un dels Registres Civils de Catalunya, al del sud d’Espanya i al del de França. Endevineu quin dels tres documents va arribar per correu ordinari abans? El de França, i amb moltíssima diferència. De fet, al voler reclamar la documentació als altres dos, vaig constatar que hi ha Registres Civils que ni agafen el telèfon ni contesten emails.
La segona part de les gestions, encara va ser més inversemblant, i és que l’altre Registre Civil català que no havia aparegut en la primera gestió va mostrar tota la seva professionalitat. En primer lloc, se’m va adreçar a un altre Registre Civil més gran perquè no sabien què calia fer en el meu cas. Un cop fetes les gestions oportunes al Registre Civil més gran deixant-ho tot mastegat perquè el petit ho pogués rematar tot, aquest últim em va comentar que calia esperar-me una setmana ja que qui portava aquests assumptes estava de vacances. On s’ha vist això? Ens imaginem que a qualsevol empresa ens hàgim d’esperar una setmana per fer una gestió important, perquè algú està de vacances i ningú més sap com fer-ho?
Queda clar que si patim d’un dèficit tan gran a nivell estatal, és en bona part per un cos funcionarial que treballa poc i malament. Amb molts menys treballadors es podria fer molta més feina. I una molt bona idea seria privatitzar, tal i com s’ha anat insinuant al llarg dels darrers mesos, el Registre Civil. Perquè s’oposen els treballadors d’aquest Registre a aquesta privatització, tal i com es pot veure amb pamflets penjats a les parets del Registre? Tenen por a haver de començar a treballar? Amb això no vull dir que tots els funcionaris no treballen; n’hi ha que ho fan molt i molt bé. Però en molts casos n’hi ha per llogar-hi cadires!
* L’autor és conseller Urbegrup. Doctor en Finances i professor universitari
jtorres@urbegrup.com
