Fira Tàrrega és el mercat internacional de les arts escèniques que té lloc anualment a Tàrrega el segon cap de setmana de setembre. Fundada el 1981, és un gran aparador d’actualitat escènica, amb interès especial en les arts de carrer, els espectacles visuals i els no convencionals. L’ objectiu principal és la dinamització del mercat de les arts escèniques, obrint la porta a la internacionalització de les companyies catalanes.
Vaig anar a fer un volt per Tàrrega per veure uns joves de Terrassa que estan estudiant teatre a Barcelona i que estan relacionats amb el món audiovisual. Aquests joves sortits del batxillerat d’arts escèniques s’estan obrint camí en el tan complicat món de les arts escèniques. Estic parlant de la companyia Rectangle Negre i la seva obra "El pitjor assaig". El director és Lluís Ruiz i els actors i actrius són Biel Martínez, Lorena Muñoz, Gemma Compte, Jordi Garreta i Lluís Ruiz. Estem parlant d’uns joves amb capacitat per emprendre projectes, capaços d’escriure una tragèdia com de viatjar a Londres a veure Liza Minelli.
El seu és la música de l’atzar. No estaven programats a la zona oficial. Per això ocupaven les places a la zona no oficial, però l’entusiasme i l’alegria que acompanya les seves vides els envoltava tot i no tenir els materials tècnics adequats; la seva ànima i el seu esperit guanyava la materialitat amb l’experimentació joiosa i punyent seducció d’un teatre basat no en la paraula sinó en l’expressió.
L’obra es basa en el gest, el cos, l’expressió, la dansa i la música per parlar-nos de manera molt visual d’una història d’incomunicació entre diferents éssers humans. Una incomunicació de la qual els personatges no són conscients com molts cops nosaltres com a espectadors tampoc.
Cadascú viu pendent del seu jo, dels seus plaers, de les seves cobdícies, del que creuen que és una suposada felicitat. Però tot es pot acabar quan la violència de les guerres entra en joc. La mort apareix i aquí podria acabar tot, però l’obra ofereix una segona oportunitat que la vida real molts cops no ens dóna: un renéixer on la comunicació i l’esperança van de la mà.
En ocasions els joves ens sorprenen penetrant en l’àmbit subtilment bell i terrible de l’experiència artística a la qual arriben com a artistes lliures i sense lligams, el seu llenguatge és universal perquè no necessita la cotilla de les paraules. Aquesta és una companyia on resplendeixen la intel·ligència i l’originalitat. "El rectangle negre" construeix meravellosos misteris sobre la desaparició i sobre la vida utilitzant la màgia com a factor sorpresa i la quotidianitat. No és una companyia de dansa contemporània, els seus límits ronden el mim i el treball del gest, aquesta companyia és una rara avis, un treball experimental que opera en una multitud de nivells, l’espectacle atrau i com un imant és impossible d’abandonar a mesura que ens endinsem en ell com a espectadors.
