Si fos un referèndum, sortiria meitat sí i meitat no, segons les darreres enquestes. Com que el 27-S és un artefacte polític trampós, costarà força interpretar quina haurà estat al capdavall la voluntat majoritària dels catalans: no serà tan senzill dibuixar la línia entre el sí i el no, perquè no votarem exactament això. Bé, alguns, molts, podria ser que sí, per suposat. Però també molts ens neguem a ser simplificats i engolits per una convocatòria electoral que va de massa coses al mateix temps…
Quin és el mandat que ha de sortir de les eleccions? Aquesta és la gran pregunta, el gran desacord. Quina majoria fa falta per començar el trencament amb Espanya? La meitat més u o una miqueta més? Majoria només en escons, en els quals els vots no compten per un igual? Clarament insuficient i democràticament molt defectuós: mala manera de començar. Tanmateix, una clara victòria sobiranista, tot i no legitimar per proclamar la independència, sí que legitima per plantar-se: el "s’ha acabat la broma", però a l’inrevés. Deixin de marejar la perdiu, de bloquejar un referèndum seriós i de fer la punyeta: posem urnes, normes clares i a votar. Ho escoltaran a Madrid? Possiblement no. Per tant, si la política espanyola continua instal·lada en l’autisme, com fins ara, i continua essent incapaç d’entendre res, aleshores sí que no tindrà remei i la broma s’haurà acabat del tot.
Ara per ara, aquesta és la hipòtesi principal: la independència és només qüestió de temps. Potser no de mesos, però no de gaires anys.
