En general, les dades indiquen que els autònoms quan es jubilen cobren menys que un treballador que ha cotitzat al règim general. Això és just? Si ens fem aquesta pregunta, d’entrada no té una resposta senzilla. En moltes ocasions, quan pensem en els treballadors que cotitzen en el règim d’autònoms, ens acostuma a venir al cap persones que coneixem amb recursos sobrants. Pensem en grans empresaris (fins i tot de manera errònia, en directius, que ben lluny de ser autònoms, són treballadors en règim general, això si, amb responsabilitats de direcció, sous alts i pensions milionàries). Pensem en persones que se n’han sortit creant activitats econòmiques potents, que els generen prou recursos com perquè ells de manera privada ja tinguin un estalvi en forma de patrimoni creat durant la seva activitat. I aquest és un pensament molt generalitzat quan es pensa en treballadors autònoms, i sobre tot, molt generalitzat en el moment de legislar. Però la realitat és tossuda i molt diferent a aquesta. De la mateixa manera que hi ha treballadors que cobren molts diners, però cada vegada més els treballadors acostumen a cobrar sous molt baixos, d’autònoms n’hi ha de tota mena, i moltes vegades acostumen a ser treballadors encoberts. I això vol dir que tenen la part més negativa de ser treballadors (dependre pràcticament d’un únic o pocs pagadors), i a l’hora assumir els costos i els riscos de l’activitat empresarial, és a dir, poden no arribar a tenir ni uns mínims ingressos garantits, quan en realitat sí que tenen uns costos bastant importants.
Molts treballadors es troben en el règim d’autònoms fins i tot sense voler-ho, no tenen la sensació d’escollir ser empresaris sinó que moltes empreses els ofereixen aquest règim perquè és a aquestes empreses que els resulta beneficiós fer-ho (o potser han escollit aquesta opció per fer variables els costos dels treballadors i poder comptar amb ells, donat que no es poden permetre contractar treballadors amb un contracte en règim general). En altres casos, alguns treballadors s’han quedat sense feina i han escollit generar-se els ingressos ells mateixos, això sí dedicant-hi moltes hores, i no només fent les tasques tècniques pròpies de la feina, sinó assumint la pròpia gestió de l’activitat, econòmica, organitzativa, financera i comercial. Molts d’aquests autònoms no es veuen com empresaris, però a la pràctica assumeixen els riscos de ser-ho. Acaben assumint tota la gestió de la seva activitat, la captació de clients, i tots els altres processos, i a aquesta feina de gestió se li suma la pròpia feina tècnica, amb la que han de ser bons, i fer-ho bé, i fins i tot cobrar menys per fer-la. Abans en una empresa percebien un salari similar al que els queda ara net. Però les diferencies són abismals. En aquella feina rebien aquest salari sense riscos, i per fer potser una feina tècnica ben feta. Ara reben el mateix salari net, (amb sort), però apart de que aquest salari és incert, fan molta altra feina. I una qüestió bàsica, la cotització. Ara cotitzen ells a la seguretat social, mentre que abans, quan eren treballadors era l’empresa qui ho feia per ells. Per tant, quan és hora de triar l’import de cotització, molts autònoms que s’hi han fet enduts per la situació econòmica, trien pagar el mínim. I ho fan perquè ho veuen com un cost, no com una inversió. Abans no la tenien aquesta despesa (la tenia l’empresa), i molts treballadors no són conscients del cost que suposa la seva cotització fins que l’han de pagar ells. Cal que tots siguem conscients dels costos laborals i de la realitat que estem creant. Ni treballadors que no saben aquests costos, ni tampoc crear autònoms que acaben sent treballadors encoberts que s’adonen d’aquests costos perquè els paguen ells. Els futurs jubilats autònoms (en cas que puguin jubilar-se algun dia), tindran pensions baixes, i si no s’arregla haurà sigut un camí per tenir de facto cada vegada més precarietat laboral. De mileuristes a mileuristes que treballen molt, i no poden pagar-se drets.
L’autora és Dr. (Ph.D.) en Direcció d’empreses, IESE Business School Sòcia de l’assessoria Getapartner.
