La memòria és un gran cementiri. La llàstima és que la realitat no es comporti així amb els desmemoriats que ho són de forma maldient i expressament insultant.
La carta de Felipe González, membre de consells d’administració o consultiu d’elèctriques, entre d’altres, gran ics de la Transició, cagat visitant de Veneçuela, carrega contra el dret dels catalans a decidir el seu futur, a l’autodeterminació.
Quanta hipocresia i venda de les pròpies creences al gran postor de la comoditat, la riquesa i la complaença, renunciant a qualsevol manteniment de la dignitat.
El PSOE (i el PSC no és cap partit jurídicament diferent es digui el que es digui) va condicionar la Transició textualment al següent: “El PSOE entén que el restabliment de la democràcia a Espanya requereix amb caràcter inexcusable les mesures següents: … El reconeixement del dret d’autodeterminació de totes les nacionalitats ibèriques”.
I la segona resolució del Congrés diu que “la definitiva solució al problema de les nacionalitats que integren l’Estat espanyol parteix indefectiblement del ple reconeixement del seu dret d’autodeterminació que comporta la facultat que cada nacionalitat pugui determinar lliurement les relacions que mantindrà amb la resta de pobles que integren l’Estat espanyol”.
La citació és textual i és en aquest congrés i amb aquestes resolucions que assolí el poder del PSOE Felipe González (llavors Isidoro), junt amb el seu adlàter Alfonso Guerra (exllibreter, llengua viperina, oïdor de Gustav Mahler, pretensiós intel·lectual i el fuster que es vantà fastigosament i amb greu insult cap a la voluntat refrendada dels catalans -llavors sí en referèndum- de passar el raspall a la darrera reforma de l’Estatut).
Quanta misèria intel·lectual, humana i jurídica, vendre’s per una plat de llenties. Bé, tampoc és un plat, ja que ambdós n’han tret un rèdit econòmic horrorosament important, vivint a cos de rei (mai més ben dit) tota la seva vida.
És una llàstima que la memòria sigui un gran cementiri, certament, i que la gent que tenim ja una memòria elefantiàsica no parlem, no ho manifestem i no ho transmetem prou, però també és cert que el mediatisme publicitari indueix a voler oblidar.
Certament amb manifestacions com les del Felipe González, que aplaudeix el devastador Iceta, semblarà que els jueus van ser els culpables del genocidi i que ells van construir els Auschwitz per anar a passar l’estona i descansar voluntàriament per sempre més.
Plas, plas González, t’has ben lluït.
El fet de viure del pessebre del poder i les empreses que li són pròximes, com fa l’Aznar, tenint al vostre abast a més les fundacions que amb els diners de tots us serveixen per dir el que us plagui, amb greu insult a la història i la realitat, fa fàstic.
Per a tu i tots els que justifiqueu per la riquesa el contrari del que dèieu creure, tot el meu menyspreu.
L’autor és advocat
