T’ en recordes quan …. Quin any era…? Com es deia aquell…? quin fart de riure ens fèiem, oi?…
Amb preguntes com aquestes, tots intentem recordar moment que volem re-gravar en la nostra memòria. Les trobades ocasionals amb vells coneguts i familiars relacionades en la parada laboral estiuenca, faciliten la recreació de moments memorables. Fer-ho en comunitat, refina i ajusta els records amb el complement dels que participen en la recreació. Es més habitual que es recordin els fets positius que els negatius, tot i que a vegades, en aquestes trobades ocasionals, els negatius poden reactivar-se i tornar a mostrar ferides o errors tapats amb el temps i d’aquesta manera, possibilitar que es puguin arreglar o enquistar per sempre.
La nostra manera de ser és el resultat del que hem viscut abans i que per molt que ho vulguem oblidar, quan es torna a posar sobre la taula, el record té un efecte positiu en la confirmació del fet present. No es viu dels records però tampoc es viu sen se records. Posar-los en comú serveix per passar moments agradables i també per adonar-se de moltes causes que formen part de la teva manera de ser. Tot i així l’incert futur, s’oblida del passat i actua de forma definitiva ensopegant en forats semblants i a vegades més difícils de sortir-ne. L’experiència del passat serveix per superar alguns forats fàcilment, però n’ apareixen de nous amb noves dificultats sobre les que no se sap com treballar per arreglar-ho.
En l’economia passen coses semblants. Recordar el passat ens porta a moments a on els països productors de matèries primeres patien el desgast de l’ economia, que quan es refreda atura el procés de compra amb el resultat de baixada de preus i de estancament dels països productors. I no cal anar gaire enrere, doncs la crisi financera mundial començada als EEUU al 2007 va refredar tot els mercats i, en especial va afectar de ple a la construcció, gran consumidor d’aquest productes. L’efecte negatiu llavors es va compensar en gran manera amb el despertar de la Xina.
Ara tenim noves turbulències en els mercats financers amb un mercat de capitals que cau dràsticament, perdent, com el cas del IBEX tot el que havia guanyat des de començaments d’ any amb tan sols un parell de sessions. La raó complexa de les caigudes es resumeix en un fet evident: el refredament de l’economia xinesa. Refredament per que? La resposta sembla cosa de nens. Algú podia pensar que l’economia xinesa seguiria creixent en els ritmes dels darrers anys per sempre? És evident que no.
Recordant breument als teòrics de l’economia del decreixement com en Serge Latouche, seguidors del romanès mort al 1994 als Estats Units Nicholas Georgescu-Roegen, deixeble i protegit del famós economista Joseph Schumpeter, podríem dir que convé quan mes aviat millor abandonar l’objectiu del creixement per el creixement en el que tots mirem l’economia. El PP minimitza la por a la pèrdua de vots derivada dels escàndols, a partir de les dades de previsió de alt creixement a Espanya, independentment que es sustenti en bases financeres que porten gran endeutament (hipoteca que condiciona el futur) i en ingressos temporals (el turisme), sense arreglar els problemes estructurals i el gran problema de l’atur i el treball precari i les assignatures pendents sobre reformes estructurals.
Recordar les bombolles, els guanyadors especulatius caiguts, el diner per el diner, el creixement per el creixement,… ens posaria en evidencia que la Xina no podia seguir com anava i per tant el món havia de preparar-se per la readaptació i la reducció de comandes i compres de matèries primeres. Els països proveïdors com Rússia i Ucraïna pateixen greus reduccions de valor de la moneda contra el dolar i una inflació que comença a ser galopant. També al continent africà i a Sudàfrica en particular i a Brasil, Xile les seves economies es basen en les matèries primeres que tenien com a primer client la Xina.
Quina credibilitat té el país més poblat del món, quan es parla de creació de productes i serveis? Els greus accidents i sovint desproporcionats amb greus conseqüències ambientals, poden justificar-se per el creixement? Mentrestant els preus de les matèries primeres continuen caient: el petroli es cotitza a 47,09 (27/08/2015) dòlars per barril brend quan valia 103,19 1 d’ agost de 2014! L’economia és confiança i els records ajuden a la valoració de les dades.
L’autor és economista i professor de la UAB
