Són menys habituals a la nevera que el préssec, la pruna, el meló o la síndria. Fins i tot ens poden resultar un pèl estranyes o sorprenents, a causa de la forma, el color o el sabor que tenen. Però les fruites exòtiques, que sovint provenen dels tròpics del planeta, esdevenen un recurs gustós i diferent que és possible trobar a cada vegada més tendes. De fet, ara ja ens hem acostumat que a bastantes fruiteries o grans punts de venda sigui habitual trobar-hi força d´aquestes peces.
És el cas de la papaia, que té una forma que recorda el meló, a més d´una polpa sucosa i d´un color groc ataronjat. Es cultiva molt a Centreamèrica. O del mango, que en un principi va ser un fruit originari de l´Àsia, però que avui es cultiva amb una especial intensitat a l´Índia, Mèxic, Brasil i el Pakistan. Un altre nom exòtic que ja no ens resulta gens estrany és el del maracujà, una espècie vegetal que també coneixem com a “fruita de la passió”.
Del batut a l´amanida
La cuina és un laboratori on de vegades provem invents nous, receptes que mai hem fet o productes que no haguéssim imaginat que tastaríem. Així que si tenim una mica d´atreviment i sabem on comprar les fruites exòtiques (al famós Mercat de la Boqueria de Barcelona, n´hi trobarem de tota mena i qualsevol país d´origen) podem descobrir móns nous.
Bo i provant, us recomanem que introduïu el mango a les macedònies, ja que sobretot es menja com a fruita fresca. La papaia, barregeu-la a les amanides, ben tallada a rodanxes primes quan sigui madura i amarada de sucre amb unes gotetes de llimona. Mentre que del maracujà, és a dir, de la “fruita de la passió”, traieu-ne tot el suc. L´ús culinari més habitual d´aquesta variant frutícola són els dolços i els gelats.
Si encara sou un pèl més llançats podeu tastar l´anomenat “tamarillo”, que tant per la forma com pel color té l´aspecte exterior d´un tomàquet. La polpa en resulta gelatinosa. On més es cultiva és a Nova Zelanda. Si en compreu, feu-ne melmelades i conserves, o bé incorporeu-lo a les amanides. Pel seu escàs contingut en greixos és una bona opció si seguim una dieta amb l´objectiu de perdre pes.
Condiments
Alguns d´aquests fruits exòtics, o que no formen part de la tradició de conreu catalana, també serveixen com a additiu dels plats. És el cas de la llima, un cítric originari del Sudoest asiàtic que resulta un bon substitut de la llimona per condimentar certes receptes, encara que al paladar té un sabor una xic més àcid que aquesta. La fruita també s´empra per elaborar begudes refrescants.
Igual que passa amb les llimes, el nom dels litxis tampoc ens resulta rar. Si més no perquè aquesta varietat originària de la província asiàtica de Canton ha esdevingut unes postres habituals als restaurants xinesos. De polpa blanca i amb un gust dolç que recorda el raïm, els litxis es mengen en fresc o en almívar, però també poden acompanyar les carns i els peixos. Els xinesos també consumeixen litxis assecats, com si fossin panses. Tot és qüestió de gustos. //
