El Fonoll, un punt envoltat de natura situat a la Conca de Barberà, s´hi pot fer ioga i jugar al tennis. O bé sortir amb bicicleta pels verds paratges que rodegen les cases. També hi ha un supermercat on comprar aliments ecològics. I una biblioteca. A l´únic poble naturista de Catalunya, com és lògic, alhora s´hi va despullat. L´empresari barceloní Emili Vives va restaurar la finca a finals dels noranta i, ara, fins allà, hi arriben desenes de persones que busquen viure en harmonia amb l´entorn, amb els altres i amb el propi cos.
Una de les habitants ocasionals del Fonoll és la terrassenca Núria C., de 52 anys i veïna de la Maurina, que sovint –com aquests dies d´agost– s´estableix al poble. “Aquí passeges, descanses, sents el silenci. A més, a la nit no hi fa calor. I, si convé, et banyes a la bassa. A banda, el fet d´anar nua t´allibera. Desvestir-te és com treure´t un pes de sobre, ja que prendre el sol o refrescar-te a l´aire lliure despullada resulta molt plaent”, explica la Núria, que és administrativa de professió. “En aquest lloc, tothom es mostra tal com és. Sembla com si s´esborressin les diferències socials que hi ha quan portem roba i tan sols passés a comptar la persona en si”, diu.
Lluir la pell al sol
Igual que fa aquesta egarenca, són molts els qui aprofiten el bon temps de l´estiu per lluir, de cap a peus, la seva pell al sol. La pràctica del nudisme ja fa força anys que va sortir de la foscor. En concret, des del 1989, quan el Codi Penal va deixar de qualificar el fet d´anar conill com un escàndol públic. Dècades després, el nudisme es mou avui en una doble vessant. D´una banda hi ha els qui, com la Núria, conceben anar sense roba com un element afegit del seu temps de vacances o, encara més, com el camí més directe cap al bronzejat integral quan van a la platja. És un nudisme d´esbarjo, podríem dir, que sembla estar a l´alça, i que en tot cas resulta més lúdic que el dels practicants per als qui la nuesa és tota una filosofia de vida que s´emmarca en un moviment més ampli, el naturisme.
Sentir el paisatge
Va ser a finals del segle XIX quan la forma de vida naturista va néixer a Europa. Era l´època de la Segona Revolució Industrial, un moment històric en el qual el progrés tecnològic i l´aparició de noves maquinàries resultaven constants. La filosofia naturista va sorgir per intentar retornar a les arrels, als orígens de l´home, al contacte amb la natura i amb una vida més sana davant d´aquell món artificiós i tècnic que s´anava imposant.
D´aquells antics preceptes avui hi ha encara força hereus. El Club Català de Naturisme (CCN), per exemple, té en l´actualitat més de 400 socis. Malgrat que és difícil de precisar, des de l´entitat calculen que a Catalunya pot haver-hi vora de cinc mil persones que viuen seguint les idees naturistes de menjar sa, no alimentar-se de carn, respectar el medi ambient i tenir cura del propi cos per mitjà de l´exercici físic. A més d´entendre la nuesa com la via lògica per esborrar tota separació innecessària entre l´home i la natura.
Jordi Mas, un egarenc de 54 anys, veí de Sant Pere, és membre del Club Català de Naturisme. Quan en tenia 30 va començar a anar a les platges on els biquinis i els banyadors són l´excepció. “Jo concebo anar despullat com una part més d´una forma de vida. La nuesa m´ajuda a estar en un contacte més directe amb l´entorn. A més, un cop que experimentes què és mullar-te sense roba ja no et tornes a posar el banyador”, assegura en Jordi, que s´avé tant a sentir per tot arreu l´aigua salada de la platja com a passejar-se pels camins de muntanya, fent senderisme, i refrescant-se als gorgs i els tolls que troba perduts en ple bosc.
Fa uns anys, en Jordi fins i tot havia anat en família a càmpings naturistes de França. És, de fet, un pla molt semblant al que aquest agost tenen la Laura Godina i els seus, que han pensat evitar l´estiu de Ca n´Aurell acampant per primera vegada al país veí. Si el temps els ho permet, no hauran de pensar què posar-se quan es llevin.
L´ombra d´una moda
Per a la Laura, a les platges en què no hi ha problemes per mostrar-se de dalt a baix, conviuen avui siluetes amb mentalitats diferents. “Jo crec que, a la nostra societat, el nudisme està de moda, mentre que el naturisme té, més o menys, els mateixos adeptes que fa uns anys –comenta. És a dir, sí que veig que cada vegada hi ha més persones que es treuen el banyador a la platja, però cercant el simple fet d´exhibir el cos, sense que hi hagi un respecte a la natura i una forma de vida al darrera com tenim els qui som naturistes.”
Si alcem un xic la mirada ens trobem amb una enquesta feta per la comunitat nudista i naturista catalana Nucat, que deixa entreveure que els motius que porten algú a desprendre´s de la roba en públic són molt diversos. Hi ha raons de pes, com seguir un determinat estil de vida (per cinc de cada deu entrevistats) i d´altres de més banals, com aconseguir un bronzejat sense marques (un 40 % de les opinions).
Però més enllà de les raons que duen a alliberar-se de les talles i de tota estretor, un dels debats que sempre genera el nudisme vora el mar és si hi ha d´haver platges delimitades, o no, on experimentar-lo. A Catalunya existeixen una cinquantena de zones litorals de tradició nudista, segons el CCN. Gairebé la meitat es troben a la província de Girona, on l´escarpada orografia de la Costa Brava afavoreix que hi hagi racons amagats entre l´imponent paisatge en què prendre el sol i banyar-se poden adquirir un altre sentit.
En molts casos són espais de difícil accés i carents dels serveis de dutxa, lavabos i neteja de la sorra que avui trobem a qualsevol platja convencional. Amb molta freqüència, els nudistes han anat “conquerint” amb els anys aquests paratges on, abans que ells hi arribessin, no s´hi banyava ningú.
Amb tot, i malgrat les millores pendents, els fidels defensors de la nuesa pública han deixat l´aïllament en què romanien dècades enrere. Una mostra n´és que, avui, a un nombre de platges creixent, nudistes i “tèxtils” conviuen sense problemes i, sobretot, lliures de mirades de sorpresa cada cop que un banyador baixa fins als peus.
