Treballar a l’agost en tasques productives que no siguin lligades al turisme o a les vacances sembla una cosa estranya. Molts treballadors i treballadores s’acullen a fer el seu període de vacances llargues anuals al mes d’ agost, bé sigui per decisió pròpia, bé sigui per decisió de l’empresa o institució en la que desenvolupen la seva activitat professional.
Per exemple, a la Universitat Autònoma de Barcelona, com moltes altres universitats que tenen un campus propi que han de mantenir, es tanquen quasi totes les portes i serveis a l’Agost i l’estalvi aconseguit només en la despesa de l’aire condicionat, és molt considerable. També a efectes d’organització del treball, la concentració de vacances, permet eliminar contractacions addicionals de suport per activitats d’alta intensitat en el mes de setembre, com és la matriculació. Els investigadors que volen treballar o professors que volen avançar preparació de les classes, no es desplacen a la universitat a l’agost per que avui en dia per treballar en xarxa o connectats, si no hi ha sinergies del contacte físic en reunions o trobades, es pot fer tranquil·lament des de qualsevol lloc, a casa, l’ hotel, o l’apartament.
De totes maneres l’economia no para i no té vacances. L’economia és incertesa i en aquesta, el paper de les autoritats dels països té un paper rellevant. Els governants es preocupen dels interessos dels seu ciutadans i amb les seves decisions situen l’ economia del seu país en el millor lloc que saben. Aquest començament d’Agost ha saltat una noticia econòmica internacional molt rellevant que fa ballar les borses, altre cop, en període de vacances generalitzades. Els governants tenen capacitat de gestionar decisions que afecten al valor de la moneda, que el final, és a on es reflexa el valor de la situació econòmica del país.
Hi ha decisions monetàries que afecten de forma immediata a la competitivitat i al teixit productiu. Ara veiem la devaluació de la moneda del 4,6 % que el Banc Central de la Xina ha sotmès al Yuan (Renminbi) en tres dies enfront al dòlar nort-americà. Amb la devaluació del Yuan tres vegades seguides, l’ economia xinesa recupera nivells de competitivitat perduts, tenint en compte que en el darrer any i mig, s’ ha revaluat el 20% respecte l’Euro o el 15% sobre el Yen Japonés. Avui el dòlar Norte-americà costa 6,42 Yuans, però la setmana passada valia 6,19.
Situar la moneda Xina en un paper rellevant entre les divises que marquen l’economia mundial, i afavorir una economia productiva més competitiva, potenciant les exportacions, és el que defineix aquest moviment, que encara provoca més incerteses quan alguns observadors qualificats indiquen que la devaluació pot arribar al 10%. Ens recorda una mica el moviment Japonès que va portar la guerra de divises fa una colla de mesos, quan amb la devaluació de la seva moneda enfront al dolar, s’ afavoria també les seves exportacions mundials.
La zona del globus mes afectada per la devaluació del Yuan a curt termini és a Llatinoamèrica, en general i a Argentina en particular. Per exemple, Brasil ha devaluat el real un 30 % el darrer any i ha pogut recuperar l’ impuls exportador i l’impacte del canvi en el Yuan serà suau. En canvi el Govern Argentí, sempre una mica extravagant, va decidir l’any 2014 (!) quan el creixement xinés es relantizava i les perspectives de creixement també, que el Yuan fos la seva moneda de reserva. Ara, amb tres dies i sense fer res, ha perdut 380 milions de dòlars i alguns mitjans critiquen obertament els seu gestors.
Al nostre país tenim l’Euro, i per tant no hem pogut devaluar la moneda (alguns eufemismes han parlat de devaluació interna aconseguida amb la retallada de sous i despesa social practicada per els governs de dretes i política fiscal dura) per ser més competitius. Ara tornem al creixement però sospitosament basat amb conjuntura (turisme) i despesa pública en certes infraestructures (amb emissió de deute o de bons de ADIF per fer mes AVE amb hipoteca), etc… sense cap poder real sobre la moneda.
L’economia no té vacances i el treball en ralentí, agafa forces i es prepara per re-emprendre l’activitat al setembre. Veiem aquesta setmana com els directius d’una empresa important, participaven activament en la posta a punt de la nova maquinaria que s’ instal·la aprofitant la parada de les unitats productives per l’agost. Les coses funcionen en economia també, quan la implicació dels directius en la preparació de les activitats es altíssima. L’execució serà mes bona i senzilla i menys costosa, quan més preparació hi ha. Doncs a preparar-se!
L’autor és economista i professor de la UAB
