Anabel Sesma i família passaran l’agost amb en Renat, un nen d’Ucraïna
Com passa cada any, l’activitat solidària de Terrassa a l’agost també passa per les famílies que durant unes setmanes acullen infants que provenen de situacions vitals i llocs d’origen complexos. Així, l’Anabel Sesma fa per tercera vegada de mare ocasional d’en Renat, un nen ucraïnès de 9 anys.
Què us va decidir a fer l’acollida?
La meva parella tenia un amic a l’oenagé Tanu, que és l’entitat que organitza les estades. Ens va agradar la manera que tenien de treballar i ens hi vam decidir.
Què és el que més recomana de l’experiència?
Sobretot el fet de poder ajudar un nen que, pel lloc on ha nascut, no disposa de les mateixes possibilitats que els infants catalans. Per a mi, l’objectiu no és que en Renat passi uns dies de vacances a Terrassa, lluny d’Ucraïna, sinó ajudar-lo que tingui un futur millor.
Què hi diu ell?
No massa cosa, perqué és un nen molt tranquil i casolà. Passa bastant de temps davant l’ordinador. També li agrada anar a la platja. Ell viu a Nikopol, al centre-est d’Ucraïna. I allà no hi ha mar.
A en Renat, li ha afectat el conflicte amb Rússia que viu Ucraïna per la península de Crimea?
No massa. Ell resideix a una zona que està a quatre o cinc hores en cotxe de Crimea. No en sol parlar.
Què en coneixen, doncs, de la vida que en Renat té a Nikopol, amb la seva família ucraïnesa?
Coneixem que viu amb la seva mare i quatre germans més en una casa petita, en una situació de bastanta pobresa. El pare del Renat els va abandonar. Sabem que va a l’escola i que no tots els dies té el menjar assegurat, donar que la seva mare, que a més està malalta, no treballa. Té una situació que no és gens fàcil.
L’idioma els suposa una barrera?
Al començament, una mica, però en Renat ha après força ràpid algunes paraules en castellà. Però més que les paraules, el millor de tot és aquest nen ens dóna molta estima i tendresa.
