Ens trobem al final del regnat de Ferran VII, i la política del rei s’ha de centrar en els problemas successoris i també en els econòmics perquè la Guerra de la Independència va arruinar el país i la seccessió de les colònies americanes van privar a Espanya de la possibilitat de refer la seva economía.Ferran VII veurà desaparèixer els seus gran aliats Borbons francesos a conseqüència de la Revolució de 1830 i, d’altra banda, la crisi econòmica i financera de l’Anglaterra de 1825-27 que arriba a Espanya el 1827 ens portarà una caiguda de preus que, com la dels anys de la Guerra de la Independència, implicarà la inmovilització de les activitats comercials i agrìcoles. De tota manera podem dir que hi ha un intent per revitalitzar el país: es promulga el Codi de Comerç l’any 1829, el arancel proteccionista del 1826 i es crea la Bolsa el 1831. L’inici de la Primera Guerra Carlina el matéix dia de la mort de Ferran VII (29/09/1833) portarà tots els problemas d’una guerra civil de llarga duració.
Importants lligams
Ens proposem estudiar els trets principals en l’evolució d’una empresa amb importants lligams amb la ciutat de Terrassa. Els capitalistes fonamentals de l’empresa són els comerciants barcelonins Manuel i Ramon de LLANO i CHÁVARRI, i en Josep ESCUDER i MAURY apareix com el dirigent que porta a Terrassa, i supossem que també a Martorell, les operacions tècniques de les fàbriques encara que pels assentaments del llibre Diari de l’empresa, sabem de viatges que va fer fora de Catalunya (per exemple, a València i a Madrid en el Diari del 31/05/1829). A la fotografia es mostra l’inici d’un contracte de venda perpètua d’una peça de terra plantada de vinya, per part d’en Joseph Boguñà, pagès de la parroquia de Sant Pere, part forana de la vila de Terrassa a Joseph ESCUDER, vehí de la vila de Terrassa.
L’any 1831, J. ESCUDER y Cia paga 160 rals de velló (primer i segon pagament) del Subsidi industrial i de comerç; el mateix any Jaume OLLER, “fabricant de panyos” en paga 150 rals i el seu germà, Joseph OLLER 40 rals (font:Hisenda. Fiscalitat. Contribució industrial i de cmerç; lligal:matrícula, subsidi industrial i de comerç. AHCT. Els tres industrials viuen al carrer Fontvella. Per la seva parte, Pau BOSCH viu a Barcelona el 1833 (assentament del 31/03/1833 del Llibre Diari).
Una Font fonamental amb dades d’aquesta indùstria es troben als diferents volums que apareixen al “Catálogo del Fondo Comercial del Instituto Municipal de Historia” de Barcelona, dins de la sèrie “Documentos y estudios” de l’Ajuntament, Volum VII, recopilat per Pere VOLTES BOU i editat el 1961. El volum B-726 correspon al llibre Diari de la societat i a la primera pàgina, sense numeració, podem llegir: “En nombre de Dios. Diario de la sociedad de fabricación de los señores Bosch, Escudé y Cia empezado en Barcelona en el año del señor de 1828”. Comprende hasta enero de 1834.
El primer assentament d’ aquest llibre comptable es va fer el 18 de mars del 1828 i correspon a una compra de tres saques de llana a Vidal i Cia (pàgina 1 del Diari), que es trameten a Josep ESCUDÉ en Terrassa; igualment, una partida “d’añil flor Guatemala” comprat el 8/04/1828 “es remitido a Tarrasa el 16/04/1828 con el carro de Jayme Casanovas”. Altres vegades l’empresa utilitza muls que compra o arrenda. La llana es compraba a diferents punts d’ Espanya: terres de Lleó, Àvila (enviada per Manuel Garcia via Madrid) Segovia, Linares o Còrdoba; així, a l’assentament del 22/09/1828 s’anota una compra de 34 saques de llana que “pagan los Sres. De LLANO y CHÁVARRI” a Benito Vicens, magatzemista de Madrid que, a més de comprar llana per a les fàbriques barceloneses, compra draps de llana o els té en depòsit per a vendre’ls. Debem assenyalar que aquesta firma cambia de nom l’any 1829, possiblement per la mort de Manuel de LLANO; a partir del mes de novembre la raó social será “Ramon de LLANO y CHÁVARRI y Sobrinos” (Diari del 30/11/1829).
En els primers mesos de funcionament es realitzen compras de maquinària. Així, el 22/12/1828 s’anota la compra de una tondosa (màquina per a igualar, tallar o suprimir el pèl d’alguns teixits) a una firma belga, deLiège. El cost de la màquina fou de 2.500 francs. De l’ estranger arriben també, el dia 22/12/1828 “750 cartones finos y 40 cartones fuertes”, francesos, per a telers Jacquard, amb un cost total de 445 lliures, 9 sous.
Compra d’instruments
Els anys següents asistim a la compra dels més elementals instruments necesaris pel funcionament de qualsevol indùstria, proba de l’endarreriment tècnic i econòmic espanyol en aquell temps. Així, amb data 30/10/1831 s’anota la compra de tenalles per les cardes, caps de martell, molls per arrencar el pèl, esmeril, cargols etc., tots d’una firma de Leeds. Dos anys abans, el mars de 1829, es compren teles metàliques , franceses, per rentar, i pintes de Manchester i, en 1832, s’importen, des de Liverpool via Marsella, una carda, dos perches i tres màquines de filar. També arriben tècnics estrangers: entre altres, l’any 1833 va treballar el bataner britànic Samuel Ellis, a qui van pagar els viatges d’anada i tornada, i havia un intèrpret per facilitar-hi les seves tasques (Diari, 31/03/1833).
Les Llibretes de compliment pasqual , de l’Arxiu Parroquial de Martorell dels anys 1826-1835 ens faciliten el nombre d’obrers de la fàbrica de Martorell en aquest periode. Ferran BALANZA i GONZÁLEZ, nadiu d’aquesta ciutat.i que em va ajudar en la búsqueda d’aquestes dades, és autor d’un article titolat “La colònia de Can Bros” (1997) inserit en una doble cartulina editada per l’Ajuntament de Martorell amb motiu del centenari de l’ església de Sant Joan de Can Bros, colònia industrial en la banda dreta del Llobregat i propera al antic nucli urbà de Martorell. L’article ens especifica els inicis d’aquest agrupament de cases i de naus industrials els anys 1816 i 1817 amb les autoritzacions del Intendent general de Catalunya, per instalar, a l’antiga masia de Can Bros, molins fariners i paperers, una Farga de coure i una fàbrica de filats, entre altres indústries.
La població de la colònia de Can Bros, a l’època considerada, era petita: 17 habitants el 1818, 36 el 1830 i 78 el 1842; aquestes xifres, facilitades pel nombre d’obrers que aparèixen a les Llibretes de compliment pasqual, presenten un màxim l’any 1858 (amb 720 habitants). Una part de les naus de Can BROS, a Martorell, pertanyien a rn Miquel Elies (“El molí d’en Elies, que va rebre la concessió per a construir-las l’any 1817) comerciant de Barcelona, i n’havia arrendatuna part a BOSCH, ESCUDÉ i Cia.
Si considerem les esmentades Llibretes de compliment pasqual, que agrupen elstreballadors de cada industria de formas independent,veiem que l’any 1832, de la primitiva concesió feta l’any 1817 a en Miquel Elies, existien, a més de la torre de l’amo,un molí paperer, amb cinc famìlies i un total de nou persones, fills inclosos; un molí de farina, amb un matrimoni sense fills; una facina, per obtenir aiguardent i una cooperativa de boters que feien bótes per transportar la beguda. De les indùstries ens mancaesmentar la “fàbrica de paños” amb 12 treballadors i el “Batan d’en BROS” amb un matrimoni i un fill. Aquest batan o “noch”, en català antic, apareix en anys anteriors de forma independent de la fàbrica tèxtil, i podría havertreballat per a l’empresa estudiada algún any. El 1834 (any en que els germans OLLER, de Terrassa, compren l’empresa) apareix un “bataner de la fàbrica” de BOSCH, ESCUDÉ i Ciajuntament amb els “Bataners d’en BROS” i els treballadors dels dos batans tenen el mateix cognom, CASCANTA (Cascante), Cristófol i Joan, que hi figuren amb les seves famìlies.
Hem de relacionar els 12 treballadors esmentats, de la fàbrica tèxtil de Martorell amb el nº d’objectes de parament de cuina que l’empresa compra a l’abril de 1831: hi figuren “12 cucharas, 12 tenedores de madera, 6 cuchillos, 12 jícaras etc.” a més d’olles de cuina, càntirs per posar oli, i plats, entre altres. (Diari, 24/04/1831).
Energia hidràulica
A la colònia s’utilitzava l’energia hidráulica per activar els gyns industrials; en el cas del batans, o nochs, el corrent d’aigua activava, amb l’ajut d’una roda hidràulica, el copejament alternatiu de les “maces” de feltre o malls damunt la roba que, d’aquesta forma, era atapeïda. Es va construir un “rec d’un quilòmetre de llarg per sis metres d’amplada i tres de profunditat, i la resclosa tenia 200 metres de llarg per 4 d’alçada” (BALANZA, F. 1912).
La fàbrica pasarà a ser propietat dels germans OLLER, fabricants de Terrassa, l’any 1834. L’últim balanç que farà l’empresa BOSCH, ESCUDÉ i Cia porta la data del 01/05/1833. Cinc mesos més tard ens trobem amb l’anomenat Balanç de Sortida fet pels Liquidadors de la societat Dn. Francisco OLLER, Dn. Juan Bautista DOTRES i Dn. Pau BOSCH. A l’actiu hi trobem les existències i maquinaria que posseeixla societat a les fabriques de Martorell i de Terrassa, i que es valoren en 1.324,994 rs vn i 20 maravedís; peces de draps de llana i altres d’en Pau BOSCH, 79.408 rs vn; i els drets sobre cuatre persones amb saldo deutor envers la societat valorat en uns 43.000 rs vn. Les obligacions o PASSIU figuren a la banda esquerra del Balanç: el creditor més important es la societat Ramon de LLANO i CHAVARRI i SOBRINOS amb un saldo a favor seu de 1.140.709 rs vn i 31 maravedís; en segon lloc hi figura el ja esmentat Benito VICENS, comprador de llanes i venedor a compte dels draps de llana en el seu magatzem de Madrid; es creditor de la societat per un valor de 290.937/23; també hi figura Pau BOSCH per 29.793 rs vn i 14 maravedís; finalment, com a Beneficis i Pèrdues hi figuren 169.499/28 rs. Vn. Ara bé, si tenim present el nombre de creditors i les quantitats degudes hem de convenir que el destí de la societat el va decidir, fonamentalment en Ramon de LLANO i CHAVARRI que era, a la vegada, el màxim creditor, el “capitalista” i el tresorer a qui em vist administrar els cabals de la societat moltes vegades.
Al llibre de “Inventarios de Oller Hermanos y Cia”, que es pot trovar a l’Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona, amb la signatura B-749, es pot veure el “Inventario de la fàbrica de paños situada en Terrassa y en el molino de Elías en el término de Martorell que los Sres. de LLANO y CHAVARRI han entregado a los Sres, OLLER Hermanos y Cia”. Reunits els germans OLLER amb Ramon de LLANO y CHAVARRI a Molins de Rei., de comú acord, van rebaixar el valos de las màquines inservibles i/o obsoletes. Els tres empresaris signen amb data 1 de febrero de 1834.
L’autor Antoni Roca García. Doctor enginyer industrial; doctor en Ciències Econòmiques; Doctor of Business Administration, with a major in Economics per la AUI de Honolulu; Llicenciat en Dret; D.E.A en Politique Économique et Development Regional; especialista en administració d´empreses.
