Opinió

Una ronda de Memory

Teatre musical amb magnificència amb la companyia de Memory al Teatre Versus. En aquest calorós estiu les nits de Barcelona s’omplen amb la música de Cole Porter. Es tracta d’un musical divertit que gira entorn de l’amor, el sexe i les relacions de parella. Lluny de la tragèdia i la transcendència del romanticisme, a l’escenari del Versus trobem l’humor com a motor de l’acció. Les situacions més rocambolesques es barregen amb la subtilesa i mestratge d’aquests joves actors. Aquest trio format per l’amor, el sexe i l’humor es combina en aquesta adaptació de "La ronda", d’Arthur Schnitzler (Viena 1862-1931), deu peces dramàtiques d’un sol acte, cadascuna de les quals està protagonitzada per una parella d’amants. Seguidor de les teories de Freud el dramaturg aposta per la supremació de l’instint sexual sobre les regles socials.

Un dels membres de la parella de la primera escena es repeteix en la segona escena i així van rodant d’escena en escena seguint aquesta ronda del desig i de la disbauxa, que va causar escàndol en la moral burgesa centreeuropea en el seu moment i ara en els nostres dies és un clàssic de la comèdia.

Josep Costa ha dirigit aquest joc de parelles, aquesta ronda, a partir del clàssic, però situant els actors en els anys trenta en plena explosió de la música de Cole Porter (1891-1964), els seus temes han estat versionats i traduïts a tots els idiomes com el pare del teatre musical. En aquesta ocasió l’adaptació musical al català ha estat feta amb molta llibertat per part de Gerard Alonso, el ritme de la música envolta l’espectador gràcies al piano de Gerard Alonso i Albert Garcia.

El teatre té l’aspecte d’un bar canalla o simplement de perfum d’alcova amb un llit que va canviant de situació, segons les escenes es van succeint de forma vertiginosa de la mà d’Ainhoa de Cabe, Rubén Yuste, Laura Bosch, Oier Madariaga, Laura Manchón, Maria Busquets, Raquel López i Úrsula Garrido. Nou actors que suen el paper sota els focus del Versus Teatre. L’obra, que dura una hora i escaig, es fa curta a causa de l’ humor i les cançons i al ball hi ha un notable mestratge dirigit per Bealia Guerra, on com no podia ser d’una altra forma no falta el claqué amb les seves sabates característiques.

Un musical perfecte per a aquest estiu en el qual podem sentir els ressons de Marilyn Monroe, Frank Sinatra, Annie Lennox, Ella Fitzgerald, Nat King Cole… i tantes veus que han donat cos a les cançons de Cole Porter que formen part de la cultura popular de l’espectador.

Es mereix un aplaudiment la iniciativa de portar al teatre professional el treball de graduació de la escola Memory, dirigida per Àngels Gonyalons.

Són ja unes quantes les escoles de dansa, teatre i música de Barcelona que estan consolidant un gènere que fa que la capital catalana estigui en la línia de Londres o Nova York, al costat de Memory tenim escoles com la Coco Comin, Eòlia, Aules, etcètera, que vam poder veure a la "Nit de musicals: una nit a Broadway", al Grec.

To Top