Dijous passat, 16 de juliol, la grua se’m va endur el cotxe que tenia mal aparcat al carrer. Seria discutible si el meu cotxe estava ben o mal aparcat però aquest no és el motiu d’aquesta carta. I no m’hi estendré. Al migdia vaig anar a pagar i recollir el cotxe del dipòsit de vehicles. I aquí arriba la sorpresa. Davant meu hi havia un senyor d’edat avançada a qui feia pocs minuts la grua també se li havia endut el cotxe. En el seu cas, havia entrat 5 minuts a la Sirena a comprar congelats i quan va sortir es va trobar amb la sorpresa que ja no tenia el cotxe. Però aquest tampoc és el motiu de la meva queixa.
El senyor anava coix (fa poc l’havien operat) i estava molt nerviós. Tremolava. Li van notificar que havia de pagar els 168 euros que a dia d’avui costa la grua de Terrassa i ell no duia prou diners. Va explicar a la noia que ens atenia que ell no utilitzava targetes de crèdit i que només duia 80 euros al damunt. Li vaig oferir el meu telèfon per poder trucar a casa però estava tan nerviós que no va recordar el número. El senyor va demanar a la noia si li podia pagar els 80 euros, deixar-li la documentació i anar a casa seva a buscar els diners que faltaven. I la resposta va ser que no. El senyor és veí d’Ullastrell i anava completament coix així que vaig intervenir a la conversa. Li vaig demanar a la noia que busqués una solució, es tractava d’una persona gran, amb problemes de mobilitat, que volia pagar però que en aquell moment no duia els diners. No vam obtenir resposta.
Veient com d’angoixat estava el senyor vaig decidir deixar-li 100 euros. D’aquesta manera, va poder pagar i treure el cotxe del dipòsit. Li vaig anotar el meu nom i la meva adreça en un paper. Dues hores més tard, mentre estava a casa dinant, van trucar a la porta. Era el senyor d’Ullastrell que em venia a retornar els diners. No escric aquesta carta per demostrar que els ciutadans ens ajudem- que també- sinó per queixar-me de la poca flexibilitat de l’administració. Molts dels impostos es poden pagar a terminis. No tindria sentit que una despesa inesperada com aquesta tingués diferents opcions de pagament? Em sembla vergo-nyós que una persona gran i amb problemes de mobilitat hagi de dependre de l’amabilitat d’una veïna per poder tornar a casa.
Rosa Talamàs
