Pep Ferrer va estrenar l’1 de juliol, amb unes temperatures de més de trenta graus, “Penso en Yu”, una obra “que passa al Canadà en ple hivern”. Com tots els actors, el Pep ja sap que difícilment farà vacances a l’estiu. Està habituat a “treballar quan els altres descansen” però no aconseguirà acostumar-se mai al fet que “totes les funcions i rodatges que es fan a l’estiu són amb roba d’hivern”.
Recorda especialment un “bolo” de Festa Major a Comarruga amb l’obra “Políticament incorrecte”. “Feia una calor horrorosa i molta pudor de florit. El públic no parava de ventar-se. El primer que sortia a l’escenari era el Joan Massotkleiner. Jo apareixia deu minuts més tard i només entrar ja vaig veure la suor que li regalimava de l’americana. El meu personatge també portava americana però a mitja funció no vaig poder aguantar més i me la vaig treure. No estava previst però era aixó o caure desmaiat”.
El Pep ha passat molts estius fent “bolos” i n’ha vist de tots colors, com ara “actuar en un pavelló esportiu on tot ressona i no s’entenen els diàlegs de l’obra”.
“És ben bé com a la pel·lícula del Fernán Gómez “El viaje a ninguna parte”, assegura. “De vegades has d’actuar en llocs on no hi ha camerinos ni lavabos, per exemple. Una vegada una actriu es va amagar sota l’escenari per a fer pipi perquè ja no podia aguantar més. I, al Vendrell, el públic era excel.lent però per anar al lavabo havíem de passar per un lloc que tenia el sostre tan baix que gairebé ens havíem d’arrossegar per terra per a no desnucar-nos amb les bigues”.
A Juneda “els músics que actuaven abans de nosaltres es van deixar oblidada a bateria a l’escenari i vam fer tota la funció amb aquell instrument allà”, explica.
En un “bolo” de la comèdia “Rigor mortis” es va “posar a ploure a bots i barrals i va resultar que hi havia un degotall justament a sobre de la caixa de morts que sortia a l’obra. A més, l’aiguat va provocar problemes elèctrics”. Per acabar-ho d’adobar, amb aquell temps “no va venir ningú”.
L’aigua també va ser protagonista en una funció de “Maria Rosa” a Llorenç del Penedès. “L’escenari feia baixada i mentres el muntàvem van caure quatre gotes. Un dels actors va pronosticar que quan sortís a escena relliscaria i cauria. Ningú li va fer cas però quan va sortir va patinar i va caure. No es va fer mal però ens va mirar a tots amb cara de “jo ja us ho havia dit” i tota la companyia va esclatar a riure sense poder parar”.
Ara “ja no es fan tants “bolos” com abans perque els Ajuntaments no tenen diners” però hi ha rodatges televisius. Amb roba d’hivern, és clar, perquè a l’agost s’enregistren els capítols que s’emetran a l’octubre. De vegades ha hagut d’utilitzar “assecadors de cabells per eixugar la robaba suada”.
El Pep no oblidarà mai l’estiu que el van trucar de la sèrie “Amar en tiempos revueltos”, de la qual va fer 157 episodis. “No podia dir que no, eren vuit mesos de feina “, explica, “però tot plegat va ser molt d’un dia per l’altre i vam haver de renunciar a un viatge que ens feia molta il·lusió. La meva parella havia aconseguit entrades per l’Òpera de Bayreuth, que estan molt limitades, hi ha deu anys de llista d’espera, i quan ho teníem tot preparat i estàvem a punt de marxar ho vàrem haver d’anul·lar perquè les dates coincidien amb el començament del rodatge”.
