A l´estiu es pot aprofitar el temps de vacances per descobrir racons de la ciutat. Una manera de fer-ho és agafant el carretó de la compra i anar a llocs on no es va habitualment. Si ho voleu fer, us suggerim que visiteu el Mercat de la Independència. Hi ha 89 parades en actiu i, darrere del taulell, botiguers que s´estimen un Mercat on el comprador pot adquirir aliments de qualitat i proximitat i participar activament a les campanyes pensades per fer ciutat.
Aquest és un edifici únic a la ciutat, amb una empremta modernista indiscutible i actualitzat per fer la vida més còmoda i agradable a botiguers i compradors. El Mercat té una primera planta amb més de 3.000 metres quadrats on s´ubiquen les 89 parades en actiu (82 vinculades a l´Associació de Concessionaris) i una altra soterrada de 1.500 metres quadrats, destinada originàriament a les cavalleries per a carruatges i cavalls i fins al 1972 també el mercat majorista de fruites i verdures.
Un punt de trobada
L´alçada dels sostres i les claraboies fa que no sigui un edifici amb caliu perquè a l´hivern la calefacció no és prou útil i, a l´estiu, no té aire condicionat. Un fet que frena possibles compradors, que agraeixen les facilitats que dóna l´Associació de Concessionaris a l´hora de comprar: servei a domicili i comandes per telèfon o per internet, a més de la comoditat de deixar el cotxe al pàrquing subterrani del Raval de Montserrat.
Els inconvenients són qüestions en vies de solució. “Pel que fa a la climatització, el concurs d´idees s´ha acabat i ja hi ha una empresa treballant en el projecte per millorar la confortabilitat de la planta de vendes. Ha estat un tema polèmic, però la bona entesa actual entre l´Associació i el servei de comerç de l´Ajuntament ha permès desencallar-lo”, comenta el dinamitzador del Mercat de la Independència, Joan Font. Altres millores pendents són netejar l´interior i millorar les entrades a les naus del peix i de la Rasa.
Un espai agradable
En els darrers mesos s´han fet accions per condicionar el recinte. En aquesta línia s´emmarca la desaparició dels espais que donaven mala imatge (parades buides i zones degradades), la instal·lació d´àrees de descans per a les famílies i una zona de tallers i cursets al lloc que antigament ocupava l´oficina bancària.
Són actuacions que permeten tirar endavant un dels mercats de Catalunya amb més parades de producte alimentari en funcionament, que no té el motor dinamitzador d´un supermercat.
Joan Font recorda que, a hores d´ara, és un dels mercats antics sense reformar més importants de Catalunya. “Això ens fa tenir l´essència dels més tradicionals, però amb tots els serveis d´un supermercat que té proximitat amb la clientela.” De cara al futur, aposten per parades alimentàries diferents (productes d´altres països, articles gurmet, degustacions…) o d´altres sectors (quiosc, perruqueria, mascotes…).
Els trets més característics
►L´edifici consta de tres naus en forma de ventall i té una superfície de 3.175 metres quadrats.
►Lluernari. És el punt on s´uneixen les tres naus cobertes de 70, 65 i 28 metres de llarg, respectivament.
claraboies de vidre.N´hi ha unes quatre mil, que donen llum natural a tot un edifici que té una coberta sustentada per 50 columnes de ferro colat. Una estructura innovadora a principis del segle XX perquè fins a aquell moment el ferro només s´utilitzava com a element decoratiu.
►Portes d´accés. Són de ferro forjat i tenen l´escut de Terrassa.
►Tres naus. El disseny contemplava tres naus dedicades, cadascuna d´elles, a la venda de determinats productes. La petita es va destinar a la comercialització de peix i pesca salada i les altres, a fruita, verdura, espè-cies, queviures, carn, embotits, autoservei i restauració.
►Nom desitjat. Abans de batejar-lo com a Mercat de la Independència es va considerar que es digués Mercat de la Llibertat.
