Des que escric cada setmana a la premsa local, fa prop de vint-i-cinc anys, he parlat poquíssimes vegades sobre futbol, que a Terrassa vol dir fer-ho sobre el Terrassa FC. Potser una. I amb aquesta, ja seran dues. Però, vist el cúmul de notícies que fa setmanes i mesos que es publiquen, crec que s’imposa fer una reflexió general i, després, demanar explicacions concretes.
Segurament perquè no sóc un veritable aficionat al futbol, sempre m’ha costat entendre què pot portar un empresari a posar, arriscar i, generalment, perdre diners en un club de futbol. Pels meus interessos personals, puc entendre que en posi, arrisqui i perdi en produccions culturals o artístiques, que són perennes, o en projectes socials i de beneficència per correspondre a la societat de què viu, o fins i tot en projectes més pròpiament polítics en la mesura que cregui que defensaran, legítimament, el model de societat a què aquest empresari aspira o, directament, els seus interessos empresarials.
Fins i tot, si parlem del Barça, puc entendre que posar el nom d’una companyia aèria a la samarreta pot ser una operació publicitària rendible. Però és clar que no té res a veure amb l’interès per l’esport.
De manera que, cada vegada que el Terrassa FC canviava de president, m’havia fet la mateixa pregunta. I sempre havia pensat que les explicacions s’havien de buscar en l’afició del personatge pel futbol, en el patriotisme local o, també, en una via personal de reconeixement públic local.
Però, ara que els clubs són societats anònimes, la meva pregunta encara té més sentit, perquè la resposta es més enigmàtica. Una societat anònima és una empresa amb ànim de lucre. Es guanyen o es poden guanyar diners amb un club de futbol com el Terrassa FC? Per què un empresari sense cap vinculació amb la ciutat, com va passar fa uns mesos, hi tenia interès? Per què un negoci aparentment tan ruïnós -cada dos per tres es deuen les mesades als jugadors- i sotmès a l’atzar del joc de pilota té tants pretendents i és tan difícil d’estabilitzar?
A tot això, s’hi afegeixen preguntes sobre el paper de l’Ajuntament. Què hi pinta? Per què els projectes empresarials són presentats al govern municipal i per què el regidor corresponent intervé en la resolució del canvi de propietat? M’intriga saber si és només pel fet que el club porta el nom de la ciutat -i llavors, vol dir que s’interessa per totes les organitzacions que també el porten- o si és pel fet que fan servir instal·lacions esportives municipals o, encara, si és perquè es considera que el futbol té algun paper social que va més enllà dels seguidors d’aquest club.
No pretenc pas enterbolir el darrer acord de compra que s’ha anunciat. Com que no és ni el primer ni el segon cop que s’anuncia, només aconsellaria que practiquéssim allò tan propi de “no dir blat que no sigui al sac… i ben lligat”. Ara bé, un cop tot lligat, pregaria a algun expert que ens digués què es cou darrera de tot el batibull. Que veiéssim els números dels darrers anys de l’empresa, que bé deuen ser públics. Que sabéssim què ens costa el Terrassa FC -mira que no sigui més que l’euro i mig de la Festa Major!- i quins ingressos té per publicitat i quins per compte dels socis i de la venda d’entrades al camp.
Potser, amb tot això, els llecs en la matèria entendríem alguna cosa.
Un cop tot lligat, pregaria a algun expert que ens digués què es cou darrera tot el batibull del Terrassa FC
