Hi ha un llibre molt curtet però molt brillant de Peter Drucker que es diu “Five Most Important Questions” que ajuda molt a prendre decisions sobre el futur d’una organització. Aquestes cinc preguntes clau són: (1) Quina és la nostra missió? (2) Qui és el nostre client? (3) A què dóna valor el nostre client? (4) Quins són els nostres resultats? (5) Quin és el nostre pla?
Aquestes cinc preguntes han ajudat moltes organitzacions a donar-se respostes que les acosten al futur que desitgen. És una aproximació a un management molt orientat a l’acció, com acostumen a ser les aproximacions que fa Drucker a la gestió. Peter Drucker va ser el més gran humanista de tots els pensadors del món del management. Podem fer servir aquestes mateixes preguntes per pensar el futur de la ciutat? Relativament, però he fet l’exercici i funciona bastant. Quina és la missió de la ciutat respecte dels seus ciutadans? Crec que la missió fonamental és esdevenir un escenari d’oportunitats repartit més per mèrit que per condició social. La ciutat és, en aquest sentit, un espai físic i relacional on creixen negocis, activitats culturals o socials. Aquest espai d’oportunitats que ha de ser la ciutat requereix d’un conjunt d’externalitats que les facin possibles (convivència, seguretat, urbanisme integrador, mobilitat, infraestructures tecnològiques, sostenibilitat integral).
Qui és el nostre client com a ciutat? Els ciutadans. D’acord. Però amb totes les segmentacions que permetin atendre la seva pluralitat i diferents necessitats i aspiracions. També aquells que, sense viure al municipi, la ciutat vol atreure (talent) en les seves diferents funcions: treballar, invertir, estudiar, comprar, gaudir de la cultura, etcètera.
Què valoren els nostres clients? En aquest cas, què valoren els ciutadans? Des de la seva diversitat coses ben diferents. Aquí la complexitat de la gestió de la ciutat. Perquè a més del que valoren els ciutadans hi ha els interessos particulars i corporatius que estan associats a aquest procés de valorització. En tot cas, comprendre que els ciutadans valoren coses que evolucionen ràpidament no fa més que incrementar la complexitat en la gestió.
Quins són els nostres resultats? Objectivar els resultats en una ciutat és perfectament possible a través de les dades (demografia, ocupació, educació, salut, seguretat, impacte de les activitats econòmiques, socials, culturals). Cada ciutat ha de saber amb qui es vol comparar perquè els resultats tinguin sentit.
Quin és el nostre pla? Les ciutats necessiten una agenda estratègica i una agenda d’innovació que els permeti satisfer els seus ciutadans i aportar-los valor en el marc d’un projecte col·lectiu en què es reconeguin. Els plans no són documents, són concatenacions d’actuacions pràctiques relligades per un sentit de futur comprensible.
Veig més ideologia que idees a Terrassa. L’Àgora impulsada en el darrer mandat va tenir happenings interessants però no va ser capaç de donar un sentit de ciutat capaç d’alinear estratègicament voluntats i decisions. Terrassa no necessita preguntes massa complicades, però sí preguntes amb sentit i respostes de qualitat. Drucker va donar una guia senzilla per gestionar empreses i organitzacions sense ànim de lucre. No dic que aquestes preguntes de Drucker serveixin per a una ciutat. Però sí que caldrà un reduït nombre de preguntes intel·ligents i l’esforç col·lectiu per construir respostes perquè la ciutat vagi endavant amb sentit.
Aquest mandat, caldria que la ciutat definís una agenda estratègica potent. Ja fa més de vint anys del Pla Estratègic Ciutat de Terrassa i repensar l’estratègia de la ciutat és inajornable.
En aquests vint anys el món ha canviat del tot. I Terrassa també.
