Finalitzada la Guerra de Successió, i amb la victòria de Felip V, el nou règim borbònic va establir uns instruments de coacció per assegurar-se el sotmetiment i submissió de la població catalana. Amb la intenció de tenir controlada la població, en el mes d’abril de 1717, va arribar a la vila, una ordre d’Antoni Gibert, sotsdelegat de la Superintendència al Vallès en què mana als consellers de Terrassa que fessin un padró de la població existent en el seu terme anotant quatre circumstàncies de cadascun dels seus habitants: nom, sexe, estat i edat de cada persona.
Així doncs, tenint en compte aquesta ordre, es va elaborar un llistat de població que porta per títol “Verídica e individual relació de totas las Personas tan masclas com femellas que hui se troban al 8 de maig del mil set sens y dicet se troban existents en la vila de Tarrassa y son territori ab los noms de cada quals”.
Mitjançant aquesta relació de població, tenim una radiografia completa i exacta de qui era qui a Terrassa i en quin carrer vivia al maig del 1717. Per la qualitat de la informació és document excepcional, ja que es detalla de manera ordenada el cap de família, l’ofici, la resta de membres d’aquesta, esposa, fills, filles, altres parents i persones del servei, amb l’edat de cadascú i fins i tot si tenen algun animal de càrrega o per llaurar.
En aquest cens trobem que la vila de Terrassa tenia un total de 906 habitants, agrupats en 224 famílies aportant una mitjana de 4 persones per família. Dels 906 habitants, un total de 498 eren dones, el 55% i 408, eren homes, el 45%.
88 nens de fins a 6 anys
Però a més a més, també podem saber més coses, El 20’5% de la població tenia de 0 a 6 anys (88 vailets, 47%; 98 vailetes, 53%); el 15’5% tenia entre 7 i 12 anys (72 nens, 51%; 69 nenes, 49%); el 8% tenia entre 13 i 17 anys (25 nois, 33%; 50 noies, 67%); el 7% de la població tenia entre 18 i 25 anys (20 xicots, 31%; 44 xicotes, 69%); el 20% dels habitants tenia entre 26 i 39 anys (67 homes joves, 37%; 115 dones joves, 63%); el 18% tenia entre 40 i 55 anys (81 homes, 51%; 80 dones, 49%); el 9% dels vilatans tenia entre 56 i 69 anys (49 homes madurs, 58%; 35 dones madures, 42%) i finalment el 2% tenia més de 70 anys (6 ancians, 46%; 7 ancianes, 54%).
Observem que en la franja d’edat entre els 13 i els 39 anys, el 35% dels vilatans només són homes i el 65% són dones. Aquesta diferència entre homes i dones denota que és la població masculina jove la que va patir clarament els efectes de la Guerra de Successió.
D’aquest cens, dues xifres ens criden l’atenció. Per una banda el nombre de pobres i per l’altra el nombre de famílies on el cap de família és una dona. 73 persones són pobres, de les quals 49 són homes, 47 són caps de família; i 24 són dones, de les quals 20 són caps de família. Aquestes xifres ens indiquen que el 32% de les famílies terrassenques són pobres.
Pel que fa a les famílies que tenen com a cap una dona, representen 39 famílies, el 17% del total de famílies, i s’han de fer càrrec d’unes 150 persones, la majoria els seus fills o d’altres dones que també conviuen amb elles. D’aquestes 39 dones caps de família, 31 ho són perquè són vídues, i de les 9 restants, almenys de 4 sabem que el marit consta com “ausent”. De les 39 dones caps de família, 20, la meitat, són pobres, i d’aquestes 20, 12 consten com a vídues. És a dir, un 30% de les dones caps de família, són vídues i pobres. El nombre total de vídues a Terrassa és de 52, el 10% de les dones. Només consten 6 homes com a vidus.
Pel que fa als oficis, els podem classificar en quatre grans grups, el primer el més majoritari és el dels treballadors, és a dir, una persona que treballa a compte d’una altra, un jornaler; el segon grup vindria a ser el dels pagesos, el tercer els oficis relacionats amb el tèxtil i el quart la menestralia no tèxtil. Hi ha un total de 62 persones que són treballadors. Segueixen els pagesos, que són 19 persones. Hi ha 22 persones que tenen un ofici relacionat amb els tèxtil i que són: 9 cardadors, 5 sastres, 5 teixidors, 2 paraires i 1 retorcedor. Altres menestrals no tèxtils que trobem a la vila són 4 ferrers, 3 fusters, 4 ollers, 1 passamaner, 2 sabaters, 1 tallador, 5 traginers i un boter. També trobem a 7 corders i 3 espardenyers. Oficis relacionats amb la sanitat, hi ha 2 adroguers, 1 apotecari, 1 cirurgià, 2 metges i 1 practicant de metge. Finalment trobem un sagristà i campaner, un escultor, un mestre de gramàtica, un mestre de minyons i un notari. I per tancar els oficis, citar a 3 persones que consten com a criats. Finalment citar que hi ha 11 estudiants, que són catorze nois, amb edats compreses entre els 12 i els 22 anys. També trobem dos aprenents de 15 i 19 anys. I no oblidem que 49 homes són pobres sense cap ofici ni benefici. També cal dir, que hi ha alguns homes on no consta cap professió.
Pel que fa a l’ofici de les les dones, la única dada que hi consta és que 24 pobres són pobres i que a cap més consta amb ofici excepte 9 que surten com a criades. En la relació també consten 35 famílies amb algun animal de càrrega o per llaurar, i són o èquids o bovins.
També ens crida l’atenció el nombre de persones on surt la referència “manco”, és a dir, algú a qui li falta un braç, part d’ell o pateix alguna deficiència física en general. En total apareixen 19 persones amb aquests problemes, més 11 persones que consten com a “malalt habitual” o similar. “Mancos” i malalts crònics representen el 3% del total de la població.
Finalment dir que totes les 906 persones vivien en 224 cases repartides en els següents carrers: Font Vella, 32; Sant Pere, 42; Raval, 25; Cremat, 19; Major, 20; Vall, 22; Portal Nou i Rutlla: 19, i finalment la Plaça: 45.
I ja per acabar, recordem que entre el 3 i el 6 de setembre de 1713 Terrassa era ocupada per tropes borbòniques, amb un balanç d’una vintena de morts i un centenar de cases, saquejades i incendiades, un 35% del total d’habitatges de la vila. Aquest fet, juntament amb 9 anys durs de guerra i una postguerra marcada per la repressió, una fiscalitat abusiva i els allotjaments obligatoris de soldats, van fer estralls entre la població terrassenca, que va veure disminuït el seu nombre entre un 40% i un 45% en relació als anys anteriors a la Guerra de Successió. Aquest cens de 1717 ens ho confirma, si ho comparem amb dades d’anteriors a la guerra, on vivien uns 1.600 habitants. La guerra i la postguerra han tingut uns efectes devastadors i destructors en la població, amb una pèrdua d’unes 700 persones.
►L’autor és historiador, membre del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa i bomber voluntari.
