Recentment hi ha hagut diverses iniciatives que han posat la felicitat com un eix bàsic de reflexió. El dia 1 d’aquest mes, a Poblet se’n va convocar una, a Terrassa també n’hi ha hagut, a Cornellà fa uns mesos…
Quan se’n parla tant és perquè el tema és rellevant i també, probablement, perquè el seu assoliment no esdevé fàcil.
Vivim situacions dures, intentem superar un model de societat tambalejada per la crisi, per fets corruptes greus, per comportaments especulatius de certs àmbits del món econòmic.
Si obrim la mirada cap a àmbits geogràfics diversos, hem de lamentar escenaris de mort a mans de pertorbats que porten el dolor a moltes famílies, terroristes que maten a sang freda persones innocents i, a altres, les fan fugir cap a destins molt durs i de molta precarietat, accions de violència masclista, milers de persones que tenen dificultats d’arribar a final de mes, desnonaments, etcètera.
El patiment, la desesperació i l’angoixa ocupen un lloc massa preponderant en aquesta societat. L’avenç tecnològic, el progrés general, no sap donar resposta a aquesta dramàtica realitat, segurament perquè els interessos de minories potents que dominen els recursos ho ofeguen.
Tot això ens porta a pensar que l’assoliment de situacions estables de felicitat té un preu alt, per a determinades persones molt difícil. No obstant això, fins i tot en aquests casos, saber rescatar de la tensió d’una situació determinada vivències de felicitat, potser essencialment centrades en el gaudiment de sentiments forts de solidaritat i cooperació mútues per part dels que comparteixen la situació, pot desbloquejar la ment i buscar creativament sortides atenuants del problema.
De fet, la felicitat és una experiència personal on cadascú hi posa la mida i el contingut que la seva realitat li permet.
En qualsevol cas, la felicitat es teixeix amb l’amor. Amor i felicitat és un binomi que va associat: ser algú que importa a algú altre és el context idoni per generar confort, confiança, gaudiment i valor personal. El Pep Guardiola deia fa uns dies, en una trobada a Manresa, que el que ell busca a la vida és sentir-se estimat més enllà de guanyar partits i participar en la Champions.
Certament les persones felices s’estimen, acullen, juguen net, són positives, cooperen, miren els nous temps amb confiança i se senten protagonistes col·lectius de la construcció progressiva de millors realitats, perquè cada vegada més el poder econòmic es podrà combatre des del poder de les idees i, a fi de comptes, el futur no és altra cosa que la visualització que en fem des del present.
La felicitat es construeix des de l’esforç a poder ser el millor del que un és capaç de ser en cada moment. És la manera més consistent de guanyar autoestima i sentir la força del "jo puc" amb el problema.
La felicitat no ha de ser per a demà, existeix només en el present, en l’ara i aquí. Intentem fer que cada dia pugui ser un bon dia per estar contents i escampar alegria al nostre voltant.
No vulguem reservar el sentiment de felicitat en l’impacte dels grans assoliments i grans experiències, el secret està a saber viure i gaudir de la petita felicitat que hi ha en les bones petites coses: gaudir d’una abraçada, d’un petó, d’una carícia d’un fill o d’un nét, del somriure agraït d’una persona a qui hem po- gut ajudar, de les tertúlies amb els nostres amics, d’una música que ens ha arribat al cor, de participar en alguna activitat solidària com una expressió també d’amor cap als altres…
Si saben descobrir i gaudir del valor d’aquestes i altres petites coses, la felicitat es farà sovint companya de viatge del nostre itinerari personal. I això és el que donarà vida als anys que vindran.
