Van tan bé les coses, però tant, que ens podem permetre anticipar sis mesos la petita rebaixa d’IRPF prevista per al 2016. Normal: això és un país seriós, estem en les millors mans possibles, i s’ha de notar per força. Per això ens acaben de subministrar una dosi de sedants: per calmar-nos, no fos que ens esverem més del compte, de tan bé com van les coses. I perquè se’ns passi l’amargor dels darrers anys: necessitem caramelets per endolcir una mica l’esperit. Amb efectes retroactius, clar que sí, perquè això de governar en diferit mola: quin poder, això de dir que no des d’avui, no, des d’ahir!, pagues una mica menys d’impostos. És un truc de màgia boníssim, amb un inconvenient: ja posats, per què no fem que els efectes retroactius siguin des de l’u de gener o des de març de l’any passat? I per què no “desrescatem” amb efectes retroactius el sistema financer? Ui, no, mira tu quines coses de preguntar, és que no t’adones que anem cada dia millor justament perquè hem fet fins ara les coses millor que mai? El missatge està ben plantejat: mentre els grecs no poden treure diners dels caixers automàtics, aquí l’Estat es pot permetre cobrar una mica menys d’impostos. Clar, si només et fixes en això, que és l’objectiu, per res del món se’t passaria pel cap somiar amb un president com Tsipras o un ministre com Varoufakis… Aquí les coses van millor. Ens ho diran dia sí i dia també, perquè els tenen per corbata.
Per primera vegada en molt temps, tenen por: per culpa d’aquest coi d’invent que es diu democràcia (tan defectuós i poderós alhora), no és impossible que aquest país faci un gir intel·ligent, moderat, cap a l’esquerra. No hi ha risc de revolució bolivariana, sinó d’una lleugera correcció de rumb. Ja estem veient que ni tan sols els grecs somien a proclamar la república dels sòviets… Però fins i tot això els fa por. Perquè se’ls comença a acabar la cosa. Per això el regalet de l’IRPF, i els que vindran. A veure si, abans de les eleccions, encara hi són a temps que ens creguem que anem millor…
