Des d’ahir, el país està ple de sospitosos habituals, esporàdics o inesperats. La “llei morrió”, concebuda com una cadena per treure a passejar ciutadans presumptament lliures sense que molestin massa, ha entrat en vigor. Ja tenim en marxa un poti-poti legal per a “vagos y maleantes”, en el millor estil de la tradició legislativa hispànica: llei i ordre. Clar que “llei i ordre” es poden entendre de moltes maneres, però a l’Espanya de tota la vida hi ha coses que sempre acaben tornant a ser com tota la vida. Aviat aquest serà no ja un país seriós, com diu Rajoy, sinó un país com Déu mana: la nova reserva espiritual d’Occident.
Tenim quatre nous tipus de faltes molt greus, vint-i-tres noves faltes greus (fins a trenta mil euros de multa) i disset faltes lleus. En el catàleg hi ha de tot: des de no tenir a mà la documentació fins a actes d’exhibició obscena (vés a saber en què estan pensant, tot i que podem fer-nos-en una idea), passant pel “botellón”, per escalar edificis, per la venda ambulant sense permís, l’ocupació de cases, la falta de respecte a la policia, les manifestacions no autoritzades, les disfresses de Carnestoltes (ull amb vestir-se de “guàrdia civil”, per exemple), causar desordres al carrer… Aturar un desnonament o fer una sentada pacífica són dues coses que poden sortir per un ull de la cara, per posar un exemple… La casuística és infinita, amb un detallisme digne de millor causa i una oportuna imprecisió, que permetrà un marge de discrecionalitat molt interessant. Amb l’excusa de la seguretat ciutadana ens han retallat les llibertats ciutadanes sense manies, barrejant maquiavèlicament manifestacions amb drogues, protestes pacífiques amb armes de foc, com si tot formés part de la mateixa suposada amenaça a la “seguretat ciutadana”. Per sort, ha quedat més clar que mai on està la més greu i tòxica de les amenaces: en els que confonen l’autoritarisme amb la convivència; les llibertats, amb el desordre…
