La nit de Sant Joan, a Terrassa, van cremar més de trenta contenidors d’escombraries. Els bombers, a més, van atendre setze petits incendis sense gravetat. I diu el Diari de Terrassa que vam ser la segona ciutat catalana amb més trucades -172- al telèfon d’emergències després de Barcelona.
No puc entrar a fons en l’anàlisi dels costos que van tenir els comportaments incívics que hi ha darrera d’aquests fets perquè no se n’han donat dades. Em refereixo tant al preu dels trenta contenidors -inclosa la neteja, eliminació i reposició corresponent- com al del cost dels serveis de bombers i dels serveis de policia urbana i de Mossos d’Esquadra. Crec que fer públiques aquest tipus de dades seria la millor pedagogia que es podria fer amb una funció preventiva. De la mateixa manera que l’equip de govern municipal s’espavila a fer-nos saber que tindrem Festa Major per un euro i mig per barba per tal de presentar una cara austera i sòbria, també ens hauria de donar dades del que costen els comportaments incívics.
És clar que en això de l’euro i mig només deu comptar el cost de les activitats pagades directament amb diner públic i no, per exemple, les despeses de les activitats de les entitats subvencionades. I seria bo saber si també inclou la feina de les brigades municipals, els serveis especials de neteja o les actuacions extra de vigilància policíaca. Perquè, si cal felicitar el govern pels esforços de contenció pressupostària, també és exigible que ens digui, realment, el cost total de la moguda. Només així podem valorar, exactament, què invertim en els quatre o cinc dies de festa.
Però tornem als contenidors d’escombraries cremats. Si més no fins ara, no s’ha fet pública cap informació sobre els autors de les gamberrades. Si el Diari, dijous, podia donar informació sobre els incendis per carrers i ordre cronològic, sembla que no hauria d’haver estat massa difícil per a la policia de la ciutat haver-ne aturat i detingut els responsables. Certament, que jo no en tingui informació no vol dir que s’actués. Ara bé, tornem al mateix: no seria molt convenient que la mateixa policia fes saber com ha actuat i quins han estat els resultats de la seva intervenció?
Vivim temps de molta retòrica participativa. S’entén, perquè sovint la política s’ha fet d’esquena al ciutadà i això ha facilitat alguns abusos. Potser pocs, però poc edificants i generadors de desconfiança, que des del punt de vista social encara és més greu que els costos materials. Ara bé, sense menystenir la bondat de la participació, la meva opinió és que el que sobretot ens cal és informació bona i contrastada. El problema principal de la política institucional no és que hagi de governar ciutadans ignorants -a vegades, també-, sinó sobretot que els ciutadans no tinguem la informació necessària per valorar adequadament les decisions que es prenen i els serveis que tenim. És llavors que estem sotmesos a tota mena d’abusos des de "dalt", però també a tota mena de demagògia des de "baix".
Amb tota la raó del món se’ns poden exigir graus més alts de responsabilitat cívica. Però aquesta sempre quedarà condicionada al nivell d’informació que se’ns doni. I, ara mateix, trobo a faltar informació detallada i completa sobre l’incivisme durant la nit de Sant Joan.
