Mentre la Colau promou la decadència de Barcelona, i lloga el seu marit (¡ella sí que puede!), el president Mas eleva l’ètica a l’èpica i “crema” la nau de CiU. Fa bé: no és a Grècia que anem, ni ganes, sinó que anem a l’Europa democràtica, a Holanda, pàtria d’Erasme i d’Spinoza. Per a aquest viatge no ens calen naus atrotinades, sinó una ben travada majoria de votants, amb els peus a terra ferma, amb mirada clara i veu potent.
Mas, de qui s’han dit tots els penjaments, tant pels cavernícoles madrilenys com pels comunistes babaus que fan el joc a aquells, ha demostrat amb fets que ell se’n va cap a la independència, així li costi la inhabilitació, la presó o l’exili, que res no es pot excloure dels cafres. La Colau parla del “poble”, però en Mas convoca el 9-N i arreplega 2,4 milions de catalans, que també som poble. Mentre la criminal Forcades anima a no vacunar els infants -ella, que no en té!-, en Mas li pregunta a Duran si està amb Catalunya o no: el Judes primer s’amaga, com les cuques, i després reapareix a Madrid parlant en espanyol. Quan els tòtils Herrera i Camats acusen Mas de personalisme, “ecs, la llista del president!”, aquest fa un driblatge genial: no tan sols no proposa cap llista sinó que l’encomana a les entitats, i que a ell, a Mas, el posin al lloc que estimin oportú, o no l’hi posin, deixant esmaperduts l’Ara, La Vanguardia, el Periódico i llurs amos. Carai d’en Mas!
I ara què? Doncs ara mateix la independència està a les mans de l’ANC, de l’Òmnium, de l’AMI i dels centenars d’entitats que s’hi apleguen: la societat civil catalana, vaja. Faran aquestes entitats una llista de país? Resposta: no, no poden; seria maco, però no poden. Aquestes benemèrites entitats estan compostes, entre d’altres, per militants d’UDC (la bona, no la del Judes), de CDC, d’ERC, de la CUP, d’ICV, fins i tot del PSC i d’indignats varis. Tota aquesta massa actuen junts per muntar manifestacions, fer el porta a porta, instal·lar meses i convocar actes públics, o sigui: agitació i propaganda. Però no els demanis gestió política, perquè no estan fets per a això; és més, hi renuncien voluntàriament, ja que són coneixedors que aquells militants s’anul·larien els uns als altres. No demanem peres a l’om.
Molt bé. En Mas ja ha demostrat que vol la independència, que la vol per a tothom, que està disposat a renunciar a encapçalar-la, fins i tot a no ser-hi. D’acord, Artur, ja ho hem entès! Ara, si us plau, benvolgut president, deixeu-vos estar de cavalleries i anem per feina: bastiu una llista àmplia, ben representativa de la societat, que tingui patums però també gestors, i presenteu-nos-la. Si la meta és clara i la llista, encertada, no us cal témer res: una majoria prou sòlida us la votarem. No us atemoriu pels resultats de les municipals, no: cada poble se sap lo seu i tot anà com havia d’anar; per exemple, a la vella Ègara, CiU tragué els seus pitjors resultats perquè ens daven garsa per perdiu, però el 27-S tornarem!
Va, president, engegueu el turbo, que només queden tres mesos per convèncer indecisos. En l’ínterim, i amb permís dels lectors i del Diari, aquest cronista farà vacances, amb la plena convicció que, en tornar, el país ja esmolarà ben bé les eines.
Sugg.: “La llibreria encantada”, de C. Morley
