En aquest país és més fàcil que et caigui el pèl per dir una barbaritat al twitter o al facebook que no per robar mil milions. La justícia funciona rapidíssimament per imputar aquest regidor madrileny, Guillermo Zapata, i lentíssimament per aclarir assumptes infinitament més importants i que generen més “alarma social” que un tuit o un comentari salvatge. Però, clar, això no treu que hi ha-gi d´haver alguns límits a l´hora d´escriure animalades, d´insultar greument, d´ofendre… Quin és el límit? Mai no està clar ni pot estar-ne. Depèn del cas.
Amb un govern que té temptacions controladores i no gens liberals, com l´actual, establir límits és perillós… Però és obvi que no es pot confondre la vida pública amb una trobada d´amics, birra en mà i a veure qui la diu més grossa. O que les xarxes socials no són la selva. O que la llibertat d´expressió és perfectament compatible amb coses com uns mínims d´educació, respecte o sensibilitat.
En Zapata es va passar de rosca, ja pot explicar el que vulgui sobre l´humor negre. I que sigui de dretes, d´esquerres o budista no fa menys ofensius ni brutals els seus acudits. Tanmateix, aquest no és el principal problema del país ni la primera urgència de la justícia, sinó una claríssima batalla soterrada en què es juguen altres coses i altres interessos. No està de més que, en general, aprenguem una mica a moderar-nos i a respectar. Ara, no perdem de vista que és més greu robar mil milions o moltes altres de les coses que ens passen i que semblen el més normal del món.
