Avui us suggereixo que reflexionem sobre l’estil cristià, sobre la manera com els cristians ens comportem en el món. Perquè els deixebles de Crist no vivim en un altre món sinó que peregrinem en aquest món. Ho faré amb unes reflexions sobre la humilitat que he trobat en el missatge del papa Francesc en la Pasqua de Resurrecció passada.
El Papa va recordar que Jesucrist, per amor a nosaltres, es desprengué de la seva glòria divina; es buidà d’ell mateix, assumí la forma de servent i es va humiliar fins a la mort i morts de creu. Per això Déu l’ha exalçat i l’ha fet Senyor de l’univers (cf. Fl 2,5-11). Jesús és el Senyor: aquesta és la professió de fe més breu i més antiga que conservem en l’Església.
Amb la seva mort i resurrecció, Jesús mostra a tots la via de la vida i de la felicitat: i aquesta via és la humilitat, que comporta també la humiliació. Gairebé és una provocació parlar d’humilitat i d’humiliació en el món d’avui, tant afirmatiu de si mateix i tan competitiu. Però em sembla que va ser el gran escriptor Chesterton el qui va dir que la humilitat hauria de ser la virtut característica dels cristians. Només el qui s’humilia pot anar cap "als béns de dalt", cap a Déu (cf. Col 3,1-4). L’orgullós mira "des de dalt cap a baix", l’humil, "des de baix cap a dalt".
El papa Francesc va proposar, en el seu missatge pasqual, un exemple significatiu d’humilitat en els apòstols. Va explicar que el matí de Pasqua, advertits per les dones, Pere i Joan varen anar corrent al sepulcre i el varen trobar obert i buit. Aleshores es varen acostar i "es varen inclinar" per entrar a la tomba. Per entrar en el misteri -va explicar el papa Francesc- cal "inclinar-se", abaixar-se. Només el qui s’abaixa comprèn la glorificació de Jesús i pot seguir-lo en el seu camí.
El món -assenyalà el Papa- proposa imposar-se de totes passades, competir, fer-se valdre… Però els cristians, per la gràcia de Crist mort i ressuscitat, són els brots d’una altra humanitat i miren de viure al servei dels altres, de no ser altius, sinó disponibles i respectuosos.
"Això no és feblesa -va subratllar el papa Francesc- sinó autèntica força. El qui porta en ell el poder de Déu, del seu amor i de la seva justícia no necessita fer servir la violència, sinó que parla i actua amb la força de la veritat, de la bellesa i de l’amor."
Davant d’aquest món nostre, els cristians hem d’implorar del Senyor ressuscitat i del seu Esperit Sant -que ell ens ha enviat- la gràcia de no cedir a l’orgull que fomenta la violència i les guerres sinó que hem de posar en pràctica el valor humil del perdó i de la pau. Demanem a Jesús victoriós del pecat i de la mort, per la seva creu i la seva resurrecció, que alleugi el sofriment de tants germans nostres perseguits a causa del seu nom i per la seva condició de cristians. Y també demanem per les víctimes dels conflictes i les violències que s’estan produint en el nostre món i que són moltes.
El camí cristià i el seu estil d’humilitat poden semblar febles i ineficaços però el missatge pasqual -central en la fe cristiana- ens assegura que és el camí més eficaç per a la salvació del món. És el camí seguit per Jesucrist mateix. Quin altre camí podríem seguir nosaltres?
