El 90% de les dades que existeixen ara mateix s’han creat en els darrers dos anys. La capacitat de crear i emmagatzemar dades creix de forma exponencial. Al 2020 la producció de dades serà 44 (!) vegades més gran que la que hi havia al 2010. La xifra de 35 zetabytes (1 zetabyte equival a mil milions de gigabytes) que es preveu que hi haurà en el món d’aquí 5 anys és monstruosa. Les necessitats de connectivitat digital per activar i disseminar totes les possibilitats d’utilització d’aquestes dades són també enormes.
Els estudis científics a la Universitat tracten les dades que creen o que busquen en fonts secundàries. Les eines de creació de dades són molt accessibles i, en recerques per a doctorats o màsters, veiem la utilització d’internet per fer enquestes on line o per obtenir dades creades per altres. Per exemple aquesta setmana veiem, en presentacions, les característiques de la compra on line dels Mil·lennials (els nascuts entre 1977 i 1985 que van assolir la majoria d’edat al canvi de mil·lenni) i descobrim que les respostes mostren que compren més els homes que les dones, que són universitaris i busquen descomptes per comprar des de l’ordinador, però també des de telèfons intel·ligents i tauletes. Un altre exemple també amb dades obtingudes per mitjans digitals i enquestes on line ens mostra com, entre recents titulats superiors de música, el 33% no treballa (busca feina o continua estudiant) i que els que treballen pràcticament el 60% fan de professor i que el 46% treballa en més d’un lloc, amb un sou mensual total que només en el 30% dels casos supera els 1.200 euros. Un altre exemple feia referència a l’anàlisi de comportament dels consumidors davant de l’etiquetatge i la rellevància de les informacions que conté en diferents tipologies de consumidors, a partir d’una base de dades….
Les anàlisis i interpretacions de les dades utilitzen eines estadístiques avançades de les noves versions i programaris per al tractament massiu d’informacions que ajuden el coneixement científic. L’ús de les matemàtiques i l’estadística és clau en el nou entorn massiu de dades.
Les aplicacions de l’estadística i l’ús adequat de les dades impulsen el coneixement i l’economia. Un bon exemple, el trobem en el professor William Edwards Deming, que va contribuir a la dècada dels 50 del segle passat a la creació de processos de qualitat al Japó a traves del control estadístic del procés. L’aplicació de l’estadística en la indústria portava el llenguatge matemàtic a la comprensió del que "deien" les màquines per part dels gestors i decisors en processos productius. Amb Deming es va poder entendre com les variacions del procés afecten el compliment de la qualitat promesa i per tant es va poder veure com progressa la productivitat a l’actuar per reduir la variació. La introducció del tractament de les dades en la indústria va suposar un avantatge competitiu per a la sortida de la crisi de la Segona Guerra Mundial al Japó i va contribuir a tenir un estil de vida que va posar els sistemes de qualitat total per davant de les iniciatives empresarials. Es va convertir en una cultura on es busca que la millora de la qualitat porti a una reducció dels costos a causa que hi ha menys re-processos, errors i retards i es fa servir millor el temps-màquina i els materials. La millora de la productivitat a través de la millor qualitat i un preu menor dóna avantatge competitiu i facilita la creació de més llocs de treball.
Recentment a Barcelona, s’ha posat en marxa una iniciativa per construir, aglutinar i facilitar a les empreses eines, conjunts de dades i infraestructures per al tractament massiu de dades (Big Data). Amb l’objectiu de definir, experimentar i validar els models de Big Data abans de la seva implantació, el Big Data CoE Barcelona és una iniciativa liderada pel centre tecnològic Barcelona Digital (ara Eurecat) que compta amb el suport d’Oracle i el recolzament de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Ofereix serveis per a la capacitació dels professionals, enginyers, científics i analistes de dades i desenvolupa programes de divulgació de les tendències i casos d’èxit en Big Data. El centre és l’agent d’integració i d’alineament tecnològic orientat a resoldre els reptes relacionats amb la creació de repositoris de dades, el tractament i anàlisi de les mateixes i les visualitzacions avançades. La seva relació amb la Universitat i els científics és molt estreta i desenvolupa projectes transversals i sectorials.
Serem capaços de gestionar tantes dades? Quin control en farem i com afecta el coneixement, els comportaments i la cultura de la nova societat?.. Mentrestant els polítics i mitjans s’entronquen en unions i desunions en la lluita del poder…
gabriel.izard@uab.cat
