Les targetes de visita van néixer d’una necessitat social que era la de no haver de fiar la correcta pronúncia del nom i del càrrec a la capacitat de retentiva de la minyona o el majordom de torn. La persona que pretenia visitar-ne una altra dipositava una targeta amb el seu nom i els seus títols en una safata que li oferia el servei domèstic amb aquesta finalitat. Aquella targeta era traslladada a la persona d’aquella casa a qui es volia visitar i aquesta tenia l’ocasió de fer-lo passar o d’inventar-se una excusa pietosa per refusar la visita.
Abans que existissin les targetes, la noblesa urbana feia fer el paper de les targetes als heralds, trompetes i porsavants. Posteriorment i fins als nostres dies, les targetes han anat adquirint un rol més professional que social. La targeta de visita, laboralment parlant, és un tros de paper on hi ha escrit el nostre nom, el nostre càrrec i les nostres coordenades.
L’amable lector que m’hagi seguit fins aquí deu estar encuriosit de saber quin interès pot tenir dedicar un article a les targetes de visita i, encara més, esmerçar uns minuts de la nostra vida a llegir-lo. I no sabré pas què dir-li, més enllà que em perdoni la digressió, de la qual només puc adduir un motiu. Quan he vist el cartipàs municipal, la primera idea que m’ha vingut al cap és “pobre el qui hagi de dissenyar les targetes dels nous regidors!”. M’explicaré.
A la meva època el màxim problema que tenia el dissenyador gràfic amb les targetes de visita era trobar la manera d’encabir l’ego d’alguns regidors en els centímetres quadrats que ocupava la targeta. Ara veig que la cosa ha canviat substancialment. El principal problema que tindrà el dissenyador de les noves targetes serà trobar la manera d’encabir els càrrecs i les ocupacions a sota del nom del regidor. Potser el cas més excepcional és el d’Amadeu Aguado a qui segurament hauran de fer unes targetes de visita amb format de punt de llibre. Com, si no, es podran encabir totes aquestes responsabilitats en una sola targeta: quart tinent d’alcalde de cultura, innovació i projecció de la ciutat; regidor de manteniment urbà i parcs urbans, ocupació, llicències d’activitats, indústria i promoció del sòl industrial, consum i del districte quart.
Dient això no pretenc criticar la funcionalitat del cartipàs que ha fet Jordi Ballart. I encara pretenc menys criticar els noms que el componen, alguns dels quals són per a mi una completa novetat.
Se li ha de donar temps a aquest cartipàs i el temps serà el qui dictamini si s’ha encertat o no, si el cartipàs ha estat útil o no per a la funció per a la qual s’ha creat. Ara, que li ha sortit un pèl envitricollat, em penso que fins i tot el nostre alcalde hi haurà d’estar d’acord.
