Fa uns dies vaig llegir que l’any 1973 l’economista Albert O. Hirschman va establir la teoria del túnel, que em sembla de gran utilitat en les actuals circumstàncies i consisteix en la possibilitat que, en un moment que sembla que es comenci a superar la crisi econòmica, se’n produeixi una de social. L’esmentat autor imagina un túnel amb dos carrils de vehicles d’un mateix sentit, en què s’ha produït un llarg embús; al cap d’una estona el carril de la dreta comença a funcionar, els conductors del carril de l’esquerra pensen que en qualsevol moment el seu també es posarà en marxa, però passa el temps i continua el col·lapse, i aquests van acabant la paciència, fins que un d’ells perd els nervis i envaeix bruscament el carril de la dreta i provoca un nou embús de pitjors conseqüències. És el que pot passar a la nostra economia si no es gestiona, també, socialment.
Permeteu-me que ho apliqui a la nostra situació recentment passada i present. En el carril de la dreta -no en podia ser altre-, hi situo vehicles de gamma alta, ocupats per personalitats dirigents de les entitats econòmiques més prestigioses del país, banquers, polítics amb poder, grans industrials, constructors i promotors immobiliaris i, també, algun funcionari disposat a rebre prebendes; el de l’esquerra està ocupat per treballadors de classe mitjana o baixa, que gaudeixen d’automòbils de nivell mitjà o baix, la majoria dels quals han anat passant les corresponents ITV. Durant els anys d’eufòria econòmica els dos carrils anaven funcionant adequadament, uns a gran velocitat i els altres, a una marxa acceptable, amb l’esperança que un dia, a algun d’ells, qualsevol banc li oferís la possibilitat de passar-se al carril dret. Quan l’any 2007 va començar la crisi general, els del carril dret van anar alentint i alguns paralitzant la marxa; els del carril esquerre, quan es van adonar que les coses no anaven bé, van acceptar rebaixes de sous i complements, apropant-se, o convertint-se, en mileuristes, treballant en jornades reduïdes o treballs submergits i alguns cotitzant com a autònoms. Actualment una part de l’economia dóna símptomes de començar a funcionar, encara que no totalment, però el mateix president del govern central i els seus ministres d’àmbit econòmic no deixen de gallejar predicant la millora; ara és quan els putejats conductors del carril esquerre contemplen que els del dret comencen a córrer i esperen que ells també es mouran, però davant de la persistent immobilitat els comença a pujar la mosca al nas, encara a cap dels conductors se li ha ocorregut travessar la mitjana i provocar un col·lapse, que tornaria a embussar el túnel amb greus conseqüències, però en aquest moment ja se sent el soroll frenètic d’algunes botzines.
Desconec el futur, jo només he trobat interessant explicar l’efecte que pot produir la teoria del túnel si no es desembussa el carril esquerre i se li dóna pas que, no cal dir, és el que ocupa la majoria dels ciutadans.
La teoria del túnel consisteix en la possibilitat que, en un moment que sembla que es comenci a superar la crisi econòmica, se’n produeixi una de social
